Des de fa quaranta anys, cada maig els versos s'apoderen durant una nit del Palau de la Música Catalana "com un gest de delicada insurrecció". Ho recorden Maria Callís i Manuel Forcano, directors del festival Barcelona Poesia, al pròleg del llibre que els assistents al recital, esquitxat dels paisatges sonors i lumínics a càrrec de Clara Aguilar, s'han emportat a casa després d'una hora i mitja intensa en què han pogut endinsar-se en la veu subtil de la romanesa Ana Blandiana, en la ironia del georgià Shota Iatashvili i també en l'enigmàtica Anne Carson, un dels grans reclams de la vetllada, que ha llegit una desena de poemes en prosa del llunyà Short talks (1992).

En pocs mesos, Adrià Targa (Tarragona, 1987) ha publicat dos llibres de poesia remarcables: Acròpolis (Godall, 2024), que va guanyar els Jocs Florals, i Arnau (Proa, 2024), un poema narratiu de gairebé dues-centes pàgines, dividit en set cants, que recorre un dia decisiu en la vida d'un jove culte, deprimit i enamoradís. Ambientat a la Barcelona d'ara i protagonitzat per "la més perduda de les generacions perdudes", proposa un viatge aclaparador a urinaris, cambres fosques i discoteques i inclou tantes drogues i sexe com aparicions estel·lars de poetes enmig de somnis i deliris, entre les quals hi ha les de Jaime Gil de Biedma als lavabos de la planta -2 d'El Corte Inglés de plaça Catalunya i Jacint Verdaguer com a company de visita de l'Infern dels Grans Poetes.

El 2024 ha donat aportacions literàries tan destacades com les d'Un cor furtiu, de Xavier Pla –biografia de Josep Pla–, i traduccions com les que han fet Arnau Barios d'Ànimes mortes, de Nikolai V. Gógol, i Xavier Pàmies de Middlemarch, de George Eliot. Aquest any també han despuntat novel·les com Confeti, de Jordi Puntí; La conformista, d'Alba Dedeu, i Baumgartner, de Paul Auster, a més d'assajos com Fam als ulls, ciment a la boca, de Neus Penalba –anàlisi de la novel·la més radical de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera–, i llibres de poemes com Arnau, d'Adrià Targa i la Poesia completa de Kavafis traduïda per Eusebi Ayensa.