El filòleg, sociolingüista i cantautor Isidor Marí (Eivissa, 1949) fa cinquanta anys que manté una conversa pública sobre llengua, amb un tarannà dialogant però determinat. Va encetar la seva trajectòria en l’inici de la normalització lingüística de la mà del dialectòleg Joan Veny i de seguida va ocupar-se d'introduir el català a la Universitat de Palma. Des del 1980, quan el va fitxar Aina Moll per al departament de Cultura, va participar en el disseny de les principals polítiques lingüístiques que marcarien el futur del català. "Sempre he tingut la sort immensa de posar coses noves en marxa. Són moments màgics. En aquells anys de Transició es respirava en l'ambient la voluntat d'emprendre. Que a cada lloc on treballis hi hagi un grup de persones entusiasmades per posar en marxa una cosa nova, això és impagable", recorda. El 1996 es va incorporar com a director de filologia i humanitats a la UOC. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i n’ha presidit la Secció Filològica. És autor de diversos assajos sobre llengua i d’un grapat de discos de música folk amb bandes com Uc, Falsterbo Marí i altres. Encara té la guitarra al menjador de casa. Isidor Marí acaba de rebre el premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica i cívica que atorga la conselleria de Política Lingüística.