La lluita de Gabriel Gómez per recuperar la Capella Gitana que el seu pare va pintar a la presó Model el 1950 ha donat fruits: gairebé trenta anys després que la consellera Núria de Gispert i el director de la presó prenguessin la polèmica decisió de cobrir-la de pintura blanca per raons d'higiene, aquest dijous la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han presentat l'estat de la recuperació dels murals. "La capella és un tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps, i especialment alguns volien que quedés ocult per sempre. I nosaltres hem fet el contrari: hem fet visible una memòria silenciada", ha dit Collboni, mentre que la consellera ha avançat que la declararan Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

L'artista Helios Gómez es definia a ell mateix com a sevillà, català i, sobretot, gitano. Malgrat tota la repressió que va patir, sempre es va mantenir fidel a les seves idees. Gómez va estar sempre al costat del poble, i ara la seva col·lecció personal s'ha convertit en pública, gràcies a la donació que el seu fill Gabriel ha fet al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La donació inclou sis pintures, vint-i-set dibuixos i un llibre il·lustrat. Així mateix, el museu ha comprat les tres pintures que Gabriel Gómez havia dipositat al museu i que es poden veure a les sales d'art modern: Evacuació, Agre andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb l'ull). "Aquesta donació canvia la col·lecció, i el museu passa a ser el centre de referència d'Helios Gómez, que és un artista absolutament clau en el relat de l'avantguarda a Catalunya i Espanya", afirma el director del museu, Pepe Serra. "No sé si hi ha un altre artista tan rellevant en aquesta condició d'avantguardista, de revolucionari, de la idea de l'art i el conflicte", subratlla. "El meu pare mostrava el poble amb les seves penúries, la gent torturada, assassinada... Una part que normalment queda oculta en l'art", diu Gabriel Gómez, que promou l'obra del seu pare des de fa tres dècades.

El pintor, cartellista i poeta Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) era "artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista", segons el crític Jean Cassou. La seva trajectòria artística va tenir sempre una forta càrrega política que el poder va intentar reprimir una vegada i una altra. La policia franquista el considerava "un home perillós, d'acció i propagador d'idees", així que va entrar i sortir de la Model en diverses ocasions. Una de les seves grans obres la va fer, precisament, durant una de les estades a la presó: la Capella Gitana, que el 1998 va quedar coberta de pintura blanca i blau cel adduint raons d'higiene. Els protagonistes dels murals són, amb els trets calés que donen nom a la capella, la Mare de Déu de la Mercè (patrona de Barcelona i dels presos), el nen Jesús, els àngels i un grup de presos demanant clemència. Ara, el departament de Cultura impulsa la recuperació de les pintures a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Els tècnics van començar a treballar el 17 de desembre amb la col·locació de les bastides, i està previst que el descobriment i la consolidació dels murals duri uns tres mesos.