Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

La saga Doom és història viva del videojoc. L’estudi id Software va publicar Doom el 1993 i va definir les bases del gènere de trets en primera persona (o FPS, per les sigles en anglès) alhora que va popularitzar els videojocs d’ordinador. A més, Doom no era l’única proposta innovadora, ja que l’equip també era responsable de sagues com Wolfenstein i Quake. Amb alguna entrega més pel camí però molts anys més tard, i ja sota el segell de l’editora Bethesda Softworks, l’estudi reinicia la franquícia amb Doom (2016) i reviu la passió per la saga, ara modernitzada.

Després de repassar el millor que ens ha deixat el 2024 pel que fa als videojocs, refresquem els grans noms del que vindrà aquest 2025. El desenvolupament de videojocs és una tasca complexa i plena de sorpreses, i tot i que es marquin grans fulls de ruta i es facin anuncis prematurs, els jugadors ja estan acostumats al fet que s'endarrereixi la data d’algun llançament.