El president interí de Síria, Ahmed al-Sharaa, ha anunciat aquest dijous la retirada de les forces de seguretat de Suwayda, al sud del país, i el traspàs de la responsabilitat de l’ordre públic a "fac­cions locals i xeics savis". La mesura, presentada com un gest de contenció per evitar “una guerra oberta” amb Israel, representa en realitat un replegament forçat, després de dies d’enfrontaments sectaris, d’un desplegament fallit de l’exèrcit i d’una pressió internacional creixent.

Israel ha bombardejat aquest dimecres posicions militars sirianes a Damasc. Els atacs a la capital siriana han afectat el palau presidencial, el ministeri de Defensa i l’entrada principal del quarter general de l’exèrcit, entre altres objectius clau, i han causat tres morts i 34 ferits, segons l'agència de notícies estatal siriana. La nova ofensiva arriba després que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, advertís que les operacions continuarien i s’intensificarien si les forces sirianes no es retiraven de la regió de Suwayda, on els enfrontaments entre milícies druses, tribus beduïnes i tropes del règim ja han causat més de 240 morts, segons l’últim balanç de l’Observatori Sirià de Drets Humans.

Israel ha bombardejat aquest dimarts dues vegades diverses posicions de l’exèrcit sirià a Suwayda, ciutat de majoria drusa al sud del país, mentre les tropes de Damasc s’hi desplegaven per imposar un toc de queda després d’uns enfrontaments sectaris que han deixat almenys 102 morts, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans. Les autoritats israelianes, amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa Israel Katz al capdavant, han justificat l’operació aèria com una mesura per “protegir la població drusa de Síria” i impedir la militarització d’una zona que consideren estratègica i que és propera a la seva frontera.

Mig any després de la caiguda de la dictadura de Bashar al-Assad, el nou govern sirià encara no ha aconseguit dominar tot el territori. L'últim episodi de violència ha deixat almenys 50 morts i més d'un centenar de ferits a la ciutat d'Al-Sueida, de majoria drusa, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. La majoria de les víctimes són civils drusos, però també hi ha almenys 10 beduïns i sis membres de les forces de seguretat estatals. A primera hora del matí, el ministeri d'Interior de Síria havia informat d'un balanç preliminar de 30 morts.

Aquesta setmana hi ha hagut incidents greus al sud de Damasc, que van començar a la localitat de Jarmana. No és una bona notícia. Circula una gravació insultant contra el profeta Mahoma, però no sabem si és una provocació deliberada. Probablement ho és. L’àudio hauria estat gravat per un clergue d’ètnia drusa, una minoria religiosa que es remunta a l’Edat Mitjana, amb comunitats al sud de Síria, al Líban i a Israel. L’àudio ha causat malestar entre els sunnites i com a resultat el primer dia hi va haver una dotzena de morts, incloent-hi alguns policies; una xifra de baixes que aquest divendres ha pujat a més de vuitanta.

N’hi ha prou amb un passeig per Suwayda, una capital de província al sud de Damasc, per adonar-se que té una identitat pròpia. Les dones no porten el hijab i, en canvi, molts homes sí que es cobreixen el cap amb un barret blanc. A més, als punts de control, no hi ha ni rastre dels milicians amb passamuntanyes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia islamista que va liderar l’ofensiva que va enderrocar Bashar al-Assad fa un mes. El seu lloc l’ocupen uns joves identificats amb una bandera que podria rivalitzar en colors amb la del col·lectiu LGBTQ+. No en va, Suwayda és el bastió de la comunitat drusa de Síria, una minoria religiosa que es va escindir de l’islam fa uns deu segles i que representa prop del 5% de la població siriana. Tot i el seu nombre tan reduït, els drusos poden tenir un paper important en el disseny del futur polític de la Síria post Al-Assad.