La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà, des del 22 d'abril fins al 31 de maig, Èdip i Antígona amb una companyia catalana formada majoritàriament per intèrprets racialitzats. Es tracta d'una situació tristament insòlita i que la directora de l'espectacle, Carlota Subirós, ha volgut trencar. "És la primera vegada que el meu fill veu això en trenta anys que fa que treballo", diu l'actriu Vicenta Ndongo assenyalant el cartell del muntatge, amb la fotografia de Kathy Sey i Babou Cham. "Tenim una imatge molt blanquejada de la Grècia clàssica. Ens hem construït la fal·làcia que Europa és blanca. No ho era en el seu origen i no ho és avui", afegeix Subirós.

El record sonor d’un disc mític contra el franquisme i a favor de la llibertat, les empremtes emocionals intangibles de tantes obres de teatre en un escenari també mític i un crit de ràbia en un món que perpetua la injustícia configuren una proposta molt personal i poètica de Carlota Subirós que, ves per on, coincideix amb les commemoracions de la mort de Franco.

Des de la platea del Teatre Lliure de Gràcia, la directora i dramaturga Carlota Subirós va decidir que el món de l'espectacle seria un dels motors de la seva vida. Encara era una nena quan va assistir com a espectadora a la sala del carrer Montseny, i l'experiència li va fer néixer la vocació de creadora. Anys després, el 1997, va estrenar-hi el primer muntatge, El malaguanyat, de Thomas Bernhard, i des d'aleshores no hi havia tornat a treballar. Per això, quan li va arribar la proposta de crear per a aquesta temporada una peça en aquella sala, a Subirós se li van despertar els records d'infantesa i una pregunta que encara la persegueix: quin és el sentit de fer teatre? A partir d'aquesta experiència personal, la directora ha posat fil a Olympia, un espectacle de creació que reflexiona sobre l'ofici i l'art a través del que ella ha viscut, però també de les vivències de la resta de l'equip que l'acompanya. Olympia s'estrena aquest dijous i es podrà veure fins al 2 de febrer.