Un altre món era possible, sí, però no el que s’esperava. En lloc d’un món més just i lliure, més pròsper i en pau, aquest segon quart del segle XXI ens n’obre un de més aspre, amenaçador, fins i tot més salvatge. Les imatges d’una motoserra per il·lustrar una política de reforma de l’administració, la d’un resort turístic de luxe com a projecte per “pacificar” la Franja de Gaza o l’amenaça d’un espoli de recursos naturals per rescabalar-se de les armes enviades a Ucraïna per defensar la seva sobirania, són devastadores per a qualsevol mínima consciència moral i democràtica. 

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral alemanya donant el seu suport a Alice Weidel, la líder del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que va segon a les enquestes d'intenció de vot per a les eleccions alemanyes del 23 de febrer. Orbán considera que la líder ultradretana és "el futur d'Alemanya". "Tots els punts del programa de l'AfD beneficien Hongria, sobretot per la qüestió migratòria", ha dit Orbán en una conferència de premsa conjunta amb AfD celebrada a Budapest.

Si no ho van fer, els recomano que llegeixin l'article que Ignasi Aragay va dedicar a la política Alice Weidel, líder del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya. El text il·lustra a la perfecció els temps confusos que vivim a través del retrat d'un personatge molt difícil d'encabir en l'esquema habitual dreta/esquerra. Weidel és lesbiana, i la seva parella és una dona de Sri Lanka amb un aspecte físic que a la racista Alemanya de la dècada del 1930 li hauria impedit ser una ciutadana de ple dret. Tenen dos fills. Les opinions favorables als jueus de Weidel tampoc haurien estat gaire populars en aquella època. Val a dir, però, que la qüestió de l'homosexualitat, que Weidel utilitza com a parapet contra els seus crítics, té aquí un recorregut més complex. Ernst Röhm (1887-1934) és un personatge avui gairebé oblidat, malgrat que en el seu moment va contribuir a l'ascens del nacionalsocialisme d'una manera directa, ni més ni menys que com a cap suprem de les SA (les tropes d'assalt paramilitars dels nazis). Röhm era obertament homosexual i alguns dels dirigents d'aquesta organització, reclutats i promocionats per ell mateix, també. No defensava la legalització de l'homosexualitat en nom de la igualtat de drets entre les persones, ni res per l'estil, sinó que esgrimia un discurs basat sobretot en versions –diguem-ne– Reader's Digest de Nietzsche ("superar la vella moral judeocristiana", etc.). Aquestes idees van entrar en declivi després de la guerra, però van ser recuperades a la dècada del 1970 per mitjà d'una altra fraseologia. Sigui com sigui, Hitler va acabar ordenant l'assassinat de Röhm el 1934, el desmantellament de les SA i la persecució dels homes homosexuals, molts dels quals van acabar internats en camps de concentració.

Com Javier Milei, Alice Weidel, líder del partit Alternativa per Alemanya (AfD), es declara "conservadora llibertària" i és una furibunda anti-Estat. Equipara la cosa pública directament a socialisme i comunisme. Ayuso i Abascal fan el mateix. En el cap de Weidel, tots els enemics són comunistes. Hi inclou des d’Angela Merkel fins a Hitler. Sí, ho heu llegit bé: Hitler comunista (el mateix Hitler que va matar milers de comunistes als camps d'extermini). Així es reescriu la història. Ara ho repetirà fins a l'avorriment i l’altaveu Musk s’encarregarà d’expandir-ho. Esperem que l'esperpent no arribi a Abascal desmarcant-se un dia de Franco titllant-lo també de comunista.