Els professors no confien en la formació que han rebut. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe TALIS (Teaching and Learning International Survey) 2024, que l'OCDE publica cada cinc anys i en el qual analitza la situació dels sistemes educatius de més de 50 països. Segons aquest estudi, només el 57% dels docents de secundària de l'Estat consideren que la formació inicial que es dona als futurs professors –i, per tant, la que van rebre ells– és adequada. L'estudi internacional admet que la proporció de docents espanyols que té aquesta opinió "està molt per sota" de la mitjana de l'OCDE (77%) i de la de la Unió Europea (71%). La inevitable altra cara del percentatge a l'Estat implica que gairebé la meitat dels professors d'ESO no veuen adequada la formació inicial dels docents.

Fa pocs dies s’han fet públics els resultats de les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO. Com ja és habitual, el focus s’ha posat en el retrocés o l’estancament dels resultats. Però potser hauríem d’anar més enllà de les xifres. No per minimitzar-les sinó per entendre què hi ha al darrere. Perquè els resultats dels alumnes no són només responsabilitat seva. Parlen també del sistema educatiu que hem construït –o que hem anat deixant fer.

El professorat rumia què fer davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el ChatGPT i altres dispositius convertits en poc temps en una mena de braç fantasma d’un alumnat cada vegada més dispers i distret, incapaç de captenir-se davant d’un sol estímul. Una explicació senzilla o una consigna en forma de paràgraf escrit es fan difícils d’assimilar. L’impacte en la capacitat d’atenció i de concentració és molt evident. A vegades penso que hauríem de fer tallers de memòria, com la gent que pateix Alzheimer quan va als centres de dia. Resulta sorprenent i preocupant. Els mecanismes d’apropiació del saber i la manera d’aprendre s’han modificat fins a extrems que costa d’identificar. Mantenir el dispositiu electrònic obert mentre passen coses a l’aula (debats, presentacions, treballs cooperatius) ha esdevingut un costum automàtic, sense el qual semblaria que perdem la brúixola. El ChatGPT s’ha convertit en un professor ajudant: explica allò que no han entès bé a classe amb el professor sincrònic. També ajuda a fer treballs. Substitueix la lectura d’un article per un resum de les idees principals. Proposa desenvolupar temes, prepara presentacions. 

En qualsevol entorn professional l'autoexigència –l'autoavaluació– és la millor garantia de la feina ben feta i és cosina germana de la motivació. L'avaluació més rigorosa és la que neix de l'afany de millora personal, de les ganes de progressar, sigui per interès propi o per vocació de servei; sovint per una combinació de les dues. Això és així en totes les feines i en tots els àmbits de la vida. Cadascú ho fa a la seva manera, en un grau major o menor.

"La millora de la qualitat i l'equitat de l'escola depèn en gran mesura de la motivació i el rendiment individual dels professors a l'aula. L'avaluació efectiva i el feedback per als professors és essencial per augmentar l'atenció a la qualitat de l'ensenyament i dels professors". Amb aquesta frase l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) –l'organisme que avaluarà el sistema educatiu català per millorar els resultats acadèmics–, justifica la necessitat d'analitzar com és l'avaluació que es fa de la feina dels docents a cada país en el seu informe Synergies for better learning.