"La humanitat mai no s’ha sotmès als pacients i justos, sinó sempre només als grans monomaníacs". Això no està escrit avui pensant en Donald Trump o Vladímir Putin. Està escrit per Stefan Zweig fa prop d’un segle pensant segurament en Hitler però referint-se al fanàtic Joan Calví (1509-1564), l’home que va convertir la reforma protestant iniciada per Luter (un moviment de llibertat espiritual i religiosa) en una dictadura teocràtica a Ginebra. Educat al mateix col·legi que Erasme i Ignasi de Loiola, a Calví no li va fer tant de profit. De perseguit a perseguidor, va torturar la seva societat i es va torturar a si mateix: dormia com a màxim quatre hores i feia un sòl àpat frugal al dia; cap distracció, cap relaxament, cap plaer. L’asceta, diu Zweig, "és el tipus més perillós de dèspota".

Si Europa fos una llibreria, en una de les seves lleixes més preeminents hi tindria, sens dubte, l’obra de Stefan Zweig. Vienès criat i educat en una Àustria envejablement culta, va viure la fi de l’Imperi Austrohongarès i va veure com el seu ideal d’una Europa agermanada i pacífica se n’anava en orris amb l’ascens del nazisme. La vida de Zweig va ser una barreja de fe en la culturització de l’home i de xoc frontal amb la pitjor versió d’aquest. Tot i això, o per això, va escriure una obra extensa i variada, de les més destacades del segle XX.