En els dies posteriors a l’alto el foc entre Hamàs i Israel, Gaza viu un inquietant retorn a una violència interna que pocs s’atreveixen a anomenar. Segons diverses fonts locals i diplomàtiques, el moviment islamista ha executat desenes de persones acusades de "col·laborar" amb l’enemic o d’haver comès delictes comuns. Alguns d’aquests afusellaments s’haurien dut a terme en públic, davant de multituds, en barris devastats per la guerra. L’escena, repetida en diferents punts de la Franja, recorda un temps en què el poder s’afirmava mitjançant la por i no pas per la legitimitat.

Un darrere l'altre, els cossos de 54 palestins no identificats, lliurats per les autoritats israelianes, van ser enterrats aquest dimecres a la terra sorrenca de Deir al-Balah, a Gaza, mentre continua l'intercanvi de restes mortals entre Israel i Hamàs. Segons l'exèrcit israelià, els difunts eren combatents a la Franja de Gaza, una afirmació que The New York Times no ha pogut verificar de manera independent.

Han tornat els aiguats, les crescudes, els barrancs desbordats a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià, però també al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i la Terra Alta. Cases, garatges i baixos inundats, carrers descalçats…

Durant els darrers mesos, Israel ha eliminat els líders de Hamàs i ha acabat quasi completament amb la seva estructura militar, però això no significa que hagi acabat amb l’organització fundada a la ciutat de Gaza el 1987. No s’està parlant de la "victòria total" que va prometre Benjamin Netanyahu quan va començar la guerra, i que implicava la destrucció dels islamistes, i no podem saber si l’embrió de Hamàs germinarà un altre cop, potser amb un nom diferent.