Feliu Formosa ensenya, amb un punt d'orgull, l'habitació de la residència Sant Llàtzer de Terrassa on viu des de fa uns mesos. "Hi estic molt millor que a Igualada –explica–. Tinc una taula i un ordinador per treballar, i quan em canso aixeco la vista i puc mirar una mica a través de la finestra". Amb 90 anys fets, Formosa no té cap intenció d'abaixar el ritme: aquests dies acaba de traduir el primer llibre de poemes d'Else Lasker-Schüler, Estígia, publicat en alemany el 1901; està pendent d'un encàrrec de Mario Gas per versionar en català una obra de teatre de Friedrich Dürrenmatt; prepara un volum de textos sobre Agustí Bartra –amb qui va compartir una llarga amistat–, i ultima El quadern groc, "un recull de poemes en prosa, proper a l'escriptura automàtica, encapçalats de la A a la Z", que publicarà Edicions 96 abans de Sant Jordi.