La matinada del 29 de novembre del 1996, un cotxe avançava a tota velocitat per l’A-2, la carretera que uneix Barcelona amb Saragossa. Al seient del darrere hi viatjava Alfonso Soláns Serrano, de 73 anys, fundador de l’imperi del descans Pikolin i president del Reial Saragossa, que aleshores encara competia a Primera Divisió. Es trobava malament i s’havia desplaçat a la capital catalana per sotmetre’s a una petita intervenció en una clínica dental, però abans d'arribar al quiròfan el seu estat de salut va empitjorar. Aconsellat pel metge particular que l'havia acompanyat, va decidir emprendre el retorn cap a casa. No hi van arribar mai: a les tres de la matinada, en plena ruta, el metge en va certificar la mort.

Parc dels Prínceps (París), 10 de maig del 1995. En aquest estadi de la capital francesa dos equips lluiten per esdevenir campions de l’avui extinta Recopa d’Europa. Són el Reial Saragossa i l’Arsenal de Londres. Tot sembla indicar que el partit acabarà en empat i caldrà recórrer a una tanda de penals per decidir el campió, però quan el temps de pròrroga està a punt d’exhaurir-se, succeeix el més inesperat. El migcampista Nayim, un jugador format al Barça i que va oferir els seus millors anys al Tottenham i al mateix Saragossa, recupera la pilota uns pocs metres dins del terreny de joc dels anglesos i des d’allà mateix engalta un xut que es cola com un míssil a la porteria de David Seaman. No hi ha temps per a més: el Saragossa és campió. Enmig de la bogeria col·lectiva dels aragonesos, un home és especialment feliç. Als 61 anys veu com el club del qual és seguidor, president i propietari arriba al punt més àlgid de la seva història. Es tracta d’Alfonso Solans, en aquell moment un dels empresaris més coneguts de tot l’Aragó. La seva empresa tenia gran fama, perquè parlem del fabricant de matalassos Pikolin.