El llançament del gran model de llenguatge xinès DeepSeek-R1, amb les seves impressionants capacitats i el seu baix cost de desenvolupament, va commocionar els mercats financers i va donar peu a parlar d'un moment Sputnik en la intel·ligència artificial. Però que un model xinès potent i innovador arribi a igualar els productes nord-americans no ens hauria de sorprendre. És el resultat previsible d'un gran fracàs de la política nord-americana i occidental, del qual la mateixa indústria de la IA té gran part de culpa.

Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

La irrupció de l’últim model de DeepSeek, que s’hauria fet amb una despesa molt més baixa que els grans models de llenguatge d’intel·ligència artificial nord-americans –i d’una manera molt més ràpida–, no posa en dubte l’interès i el futur de la IA, ben al contrari. Fa que aquest sector que ja evolucionava a tota velocitat sigui encara més dinàmic i volàtil. El que posa en dubte és la bombolla econòmica que es va crear al voltant de la idea que només es podien desenvolupar grans models de llenguatge amb inversions immenses en xips d’alta gamma i processament de dades. O sigui, amb grans quantitats de diners. Paradoxalment, tal com deixa clar el dossier que publiquem avui, la xinesa DeepSeek pot ajudar a democratitzar la IA generativa. I això és una oportunitat per al sector tecnològic europeu, i per a Europa en general, perquè aquesta tecnologia tindrà un paper cada vegada més important en el futur més pròxim, encara que sovint ens passi desapercebuda.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

Aquest dilluns, 600.000 milions de dòlars es van evaporar. La culpable era una empresa xinesa poc coneguda fins ara: DeepSeek. Al treure un nou model d'intel·ligència artificial que igualava els més potents creats als Estats Units, DeepSeek demostrava que podia entrenar una IA capdavantera sense necessitat de xips tan avançats ni centres de dades descomunals com els que tenen els nord-americans. La principal empresa de xips per entrenar IA, Nvidia, va veure com s’esquerdava el consens que marcava que era imprescindible tenir grans quantitats dels seus xips. Les seves accions queien un 17%. Els Estats Units entraven en pànic mentre Xi Jinping celebrava, amb un somriure victoriós, l’Any Nou Xinès.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

DeepSeek. La intel·ligència artificial xinesa s’ha guanyat bona part dels titulars d’aquesta setmana, destronant la seva competidora americana del primer lloc de descàrregues a internet. A les pàgines de política no farem una anàlisi tècnica d’aquesta eina, però, aprofitant l’impacte de la IA, hem decidit fer un experiment. Què opina DeepSeek del Procés? I quines diferències hi ha amb ChatGPT? Com que l’experiment depèn de les preguntes i les interaccions de cada usuari amb el programa, les respostes no tenen per què ser les mateixes que rebria algú altre que faci la mateixa prova. Nosaltres ens hem limitat a fer la mateixa seqüència de preguntes a la IA. En general, les respostes han sigut molt similars, però hi ha diverses diferències rellevants.

Aquest diumenge ens centrem en la 'guerra del xip', és a dir, en la competència entre els Estats Units, la Xina i, fins a cert punt, Europa per accedir a la tecnologia avançada que permet els grans avenços del moment. També entrevistem el director de l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial del CSIC, Carles Sierra, per saber com afectarà els projectes catalans i europeus d'IA, i el nostre expert tecnològic, Albert Cuesta, explica fins on arribarà la IA en el futur. A més, el periodista Enric Borràs ens explica en primera persona la utilitat de la IA en la vida quotidiana.

Mai en un sol dia s’havien perdut tants diners a la borsa. La start-up xinesa DeepSeek ha aparegut al mercat aquesta setmana i ha revolucionat un ecosistema, el de la intel·ligència artificial (IA), dominat fins ara pels EUA. La primera gran afectada ha sigut Nvidia, que no només tenia l’hegemonia dins dels algoritmes, sinó que s’havia posicionat com l’empresa internacional amb més valor. Des dels EUA s’havia prohibit vendre a la Xina els xips més potents, intentant evitar així la competència dins dels xats intel·ligents o la carrera militar. Però, com en tantes altres regulacions, l’efecte ha estat el contrari a l’esperat: en comptes de desmoralitzar-se amb els xips de segona generació amb què havien de treballar, els creadors xinesos es van motivar encara més: ara veureu del que som capaços. I, almenys a primera vista, des del continent asiàtic sembla que s’ha guanyat no només en capacitat, sinó també en eficiència. Amb una inversió dràsticament menor, DeepSeek ha aconseguit competir a la mateixa lliga que ChatGPT i, sorprenentment, amb més transparència, al ser de codi obert. Canvien les regles del joc i la competència tecnològica a escala global. Però quin paper pot jugar Europa en aquest escenari?

OpenAI, la start-up nord-americana responsable de ChatGPT, ha assegurat que ha trobat proves que la companyia d'intel·ligència artificial xinesa DeepSeek va utilitzar els models propietat de l'empresa nord-americana per entrenar el seu propi competidor de codi obert, segons ha avançat el Financial Times. De fet, cada vegada creix més la preocupació sobre una possible violació de la propietat intel·lectual.

En un tancar i obrir d'ulls, l'eufòria per la intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en pànic. Des que va obrir la borsa el 27 de gener, el valor de mercat de Nvidia, un campió de la fabricació de xips d'IA, s'ha reduït un 17% en el moment d'escriure aquest article. Els preus de les accions d'Alphabet, Amazon i Microsoft, el triumvirat nord-americà de la informàtica al núvol, han caigut un 3%, un 1% i un 3%, respectivament. En total, les empreses tecnològiques nord-americanes han perdut al voltant d'un bilió de dòlars en valor.

La Xina gaudeix del triomf de la tecnologia d'intel·ligència artificial sobre els gegants nord-americans. L'empresa DeepSeek s'ha convertit en tota una heroïna nacional, en l'exemple de com una petita empresa amb poc capital pot vèncer les molt ben finançades tecnològiques dels Estats Units. També és tot un missatge que les sancions comercials a la Xina per frenar-ne el desenvolupament impedint a les seves empreses accedir als xips més avançats no són efectives. DeepSeek ha esdevingut un rival del famós ChatGPT de l'estatunidenca OpenAI. I, a més, és més competitiu: és gairebé un 90% més barat i sembla igual d'eficient.

Abans de parlar de nosaltres, mirem el món, que corre a una velocitat exponencial. Ahir una aplicació d’intel·ligència artificial xinesa, de nom DeepSeek, va batre un rècord de descàrregues. Derrota tecnològica americana a mans xineses. A la tarda, la nord-americana Nvidia perdia 500.000 milions a la borsa, el 16% del seu valor, la caiguda més gran de la història de la borsa.

El terratrèmol borsari als EUA provocat per la irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, no sembla preocupar Donald Trump. El president estatunidenc ha qualificat l'ascens de la companyia asiàtica de "toc d'atenció" per a la indústria tecnològica nord-americana, però ha defensat que pot actuar com a revulsiu: "Si es pot fer més barat, si es pot fer per menys i aconseguir el mateix resultat final, crec que és bo per a nosaltres", ha dit als periodistes que l'acompanyaven a bord de l'Air Force One.

Nvidia era la gran promesa de la intel·ligència artificial generativa. Però aquest dilluns el fabricant de xips que s'estava fent cada vegada més necessari en el procés accelerat d'irrupció de la IA ha patit la pèrdua de valor en borsa en un sol dia més gran que ha afectat mai cap empresa. El terratrèmol ha sacsejat les borses nord-americanes, especialment les companyies relacionades amb la intel·ligència artificial, i tot el sector tecnològic. I l'epicentre ha estat una petita empresa xinesa anomenada DeepSeek, que no ha fet res que no haguessin fet abans Google, Meta o OpenAI, entre d'altres: desenvolupar un gran model de llenguatge (LLM) i un xatbot capaços d'interactuar amb els internautes. La diferència, però, és que ho hauria fet d'una manera més eficient, més barata... i sobretot que necessita menys xips d'alta gamma.