Una ampolla groga vestida amb una etiqueta blau marí. Al centre, s'hi veu la silueta d'un conill blanquíssim exhibint un gran salt. Aquest és un dels envasos més coneguts que pots trobar entre els productes de neteja dels supermercats d'Espanya. Es tracta del lleixiu Conejo. Avui es comercialitza sota el segell de la multinacional alemanya Henkel –propietària també de marques com Dixan, Neutrex, Wipp o Loctite–, però la fórmula magistral la va trobar un català: Salvador Casamitjana i Mensa. Va ser el 1889 a Sants. Aleshores el lleixiu ja existia, però encara no havia irromput a les llars espanyoles. "El lleixiu modern data de 1820, quan el farmacèutic francès Labarraque va provar de canviar el potassi del lleixiu d'hipoclorit potàssic pel sodi", recorda avui la companyia. "La fórmula ha sobreviscut fins als nostres dies", insisteix.

A la cuina del restaurant hi ha una dona amb el jersei arremangat que capbussa les mans en una pica plena de plats bruts i escuma. "Cada dia teniu més gent... i també més coses per rentar!", li diu un client. Ella se'l mira amb un somriure. "No passa res! Mistol ho neteja tot!", li etziba. Aquest era l'estil d'espot que, a la dècada del 1970, omplia els televisors espanyols. Però, qui hi havia darrere l'èxit del Mistol? En aquells moments, la marca era propietat de la multinacional alemanya Henkel, fundada el 1876 i avui mestressa de marques com el dentífric Licor del Polo, el lleixiu Estrella i el detergent Dixan. Ara bé, la fórmula magistral del sabó de rentar plats no la va crear aquest colós químic. L'origen del Mistol ha estat envoltat d'una aurèola de misteri.