L’estiu és època de grans festivals de música. Durant el juny, el juliol i l'agost, després del Primavera Sound, el Sónar, el Cabró Rock o el Cruïlla, comença la ronda d’esdeveniments musicals multitudinaris arreu del país, la majoria amb un cartell d'artistes famosos més o menys similars. Fora d'aquest circuit, però, també afloren propostes singulars i alternatives que aposten amb convicció per un model de petit format, al marge dels escenaris gegants i els patrocinis de les marques de cervesa. És el cas del Rizomes, a la Cellera de Ter (Selva), un festival creat per un grup d'amics barcelonins especialitzats en el món de la gestió musical i l'arquitectura, que el 2018 van idear una proposta sostenible i conscient amb el medi natural. Se celebra cada solstici d'estiu en un bosc de pollancres, apartat del bullici dels nuclis urbans, en un ambient de retir, pau i respecte vers la naturalesa. L'edició d'aquest any, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny, reunirà una cinquantena d'artistes, amb noms destacats com Alosa, Rita Payés o Tarta Relena.

A la riba del riu Ter, a l'altura de la Cellera just després del darrer pantà del curs fluvial, s'obren pas dins de la muntanya les coves del Pasteral. Són un complex de galeries laberíntiques, estretes, altes i pedregoses, amb dues portes d'entrada visibles des de la superfície i un munt de sales per explorar. Aquestes coves formen un dels jaciments paleontològics més importants i desconeguts de Catalunya, ja que, durant el neolític, entre el 5000 i el 3000 aC, s'utilitzaven com un lloc d'enterrament i sepultura. Recentment, en una estança oculta durant milers d'anys, on ningú havia accedit mai des de la prehistòria, un equip d'arqueòlegs catalans ha descobert restes neolítiques d'un gran valor històric: un conjunt d'esquelets humans i objectes mortuoris en molt bon estat de conservació, que corresponen a les primeres comunitats agricultores i ramaderes que es van establir a la península Ibèrica durant la segona etapa de l'edat de pedra.