Hi ha moltes excuses per sortir a pedalar. I segur que no sou pocs els que, quan penseu on voleu anar, busqueu que hi hagi un bon lloc per parar i agafar forces abans de tornar. La ruta d’aquesta setmana beu de la de l’anterior: tornem a aixoplugar-nos vora el Ter i el remuntem des de Girona, però aquest cop allarguem el recorregut passant pel pont vell de Sant Julià de Llor fins al Pasteral, al límit de la Selva interior, a tocar d’Amer. Allà ens esperen dues propostes d’esmorzar de forquilla: el bar La Parada, amb una terrassa amb vistes a la presa, i el restaurant de tota la vida de Can Quer, on encara couen la carn a la brasa a la mateixa sala on serveixen el menú del dia.

A la riba del riu Ter, a l'altura de la Cellera just després del darrer pantà del curs fluvial, s'obren pas dins de la muntanya les coves del Pasteral. Són un complex de galeries laberíntiques, estretes, altes i pedregoses, amb dues portes d'entrada visibles des de la superfície i un munt de sales per explorar. Aquestes coves formen un dels jaciments paleontològics més importants i desconeguts de Catalunya, ja que, durant el neolític, entre el 5000 i el 3000 aC, s'utilitzaven com un lloc d'enterrament i sepultura. Recentment, en una estança oculta durant milers d'anys, on ningú havia accedit mai des de la prehistòria, un equip d'arqueòlegs catalans ha descobert restes neolítiques d'un gran valor històric: un conjunt d'esquelets humans i objectes mortuoris en molt bon estat de conservació, que corresponen a les primeres comunitats agricultores i ramaderes que es van establir a la península Ibèrica durant la segona etapa de l'edat de pedra.