Josep Maria Salrach, un dels grans medievalistes de Catalunya i d’Europa, ha mort a Barcelona als 80 anys. Feia temps que estava delicat de salut, però fins a l'últim moment va continuar actiu. El 8 d'abril encara va assistir al CCCB a la presentació del llibre col·lectiu La memòria dels catalans, dirigit pel seu col·lega i amic d'infància Borja de Riquer, un acte durant el qual Salrach va intervenir amb una brillant anàlisi breu sobre la mitificació en la història. Les darreres setmanes va estar hospitalitzat. La mort es va produir ahir dilluns, segons ha fet públic aquest dimarts la família.

Josep Maria Salrach (Barcelona, 1945) és un dels grans medievalistes de Catalunya i d’Europa. Delicat de salut, ha fet un esforç per atendre l’ARA en aquesta entrevista. Catedràtic emèrit de la UPF, repassem amb ell la seva trajectòria i la seva visió de la Catalunya al voltant de l’any 1000, en el moment de formació de la nació.

Josep M. Salrach és el gran referent de la història medieval catalana. Si algú vol saber com els comtes catalans van passar de funcionaris de l’imperi carolingi a senyors independents, que l'hi demani. Si voleu saber per què el poble català ha tingut tanta passió pels documents, també ell és la persona adequada. La seva resposta a aquestes i tantes altres qüestions serà sempre entenedora i matisada. Dolç en la parla i l’escriptura, fins i tot li podríem reconèixer un ocult esperit poètic occità en la manera d’expressar-se. Però no ha fet poesia: és un erudit de fondària que no s’ha tancat a la torre de marfil. La seva generositat, el seu permanent somriure franc –potser n’hauríem de dir somriure carolingi– ha seduït col·legues, deixebles i editors durant dècades. Llegir-lo i escoltar-lo és, sens dubte, un plaer.