S'ha de dir que si el president de la Generalitat, Salvador Illa, volia conversar amb un escriptor per Sant Jordi, naturalment era ben lliure de fer-ho amb Javier Cercas, però és una llàstima perquè d'aquesta manera ha perdut l'ocasió de xerrar amb Feliu Formosa. Hi havia, a més, un aniversari rodó que podia haver servit com a pretext, ja que tot just el passat mes de setembre Formosa va fer els noranta anys, amb una salut física i mental excel·lents. Illa podia haver conversat amb Formosa sobre les residències geriàtriques on ha viscut –cosa que fa amb una ironia, i a la vegada amb una delicadesa, impressionants–, i també sobre els nous i magnífics llibres amb què ha celebrat la norantena. Sis llibres, ni més ni menys, mitja dotzena esplendorosa, tres de creació pròpia i tres traduccions: El quadern groc (poemes en vers i en prosa enlluernats i enlluernadors, a Edicions 96), Aproximacions (un llibre de fragments, apunts i il·luminacions, una mica a l'estil del Tal qual de Paul Valéry, a Lleonard Muntaner Editor) i Diaris complets (un volumot que aplega l'obra dietarística posterior a 1979, en edició de Quid Pro Quo Edicions). Això pel que fa a llibres propis. En traduccions, Formosa ens ha regalat recentment les seves versions de les Elegies romanes de Goethe (Adesiara), dels textos de Paul Klee aplegats a Veure i saber (LaBreu) i dels poemes de Cartilla de guerra alemanya i altres poemes, del seu estimat Bertold Brecht (Trípode). Tots sis són llibres amb què fareu i us fareu esplèndids i perdurables regals aquesta diada.