Wolfgang Münchau

"La complexitat va més ràpida que la nostra capacitat de construir consensos", diu Wolfang Münchau en un sopar que organitza el seu editor, Jordi Nadal, a Barcelona. L’autor de Kaput, la fi del miracle alemany explica, pocs dies abans de les eleccions, com la crisi alemanya s’ha convertit en estructural pel domini de les empreses manufactureres que competeixen entre elles i busquen optimitzar la competitivitat abaratint costos. Per al fundador d'Eurointelligence i experiodista del Financial Times, l’economia alemanya ha posat només el focus en la competitivitat per damunt de la innovació, sense posar les bases per a les empreses tecnològiques creades en el s. XXI. L’ambient europeu és hostil amb les empreses i Münchau considera que la regulació asfixia les empreses d’intel·ligència artificial i dades a la UE.

]]>

La petjada de Josep Pallach en la política catalana va ser tan profunda que només així s’explica que la presentació de la biografia que ha escrit Joan Safont, Josep Pallach, política i pedagogia (Pòrtic), reunís en un mateix espai, la llibreria Jaimes de Barcelona, el president de la Generalitat, Salvador Illa, el del Parlament, Josep Rull, i els expresidents Pujol i Aragonès. Un referent de cadascuna de les tres famílies polítiques centrals de la política catalana actual. “Existeix el gen pallaquista”, va proclamar Safont per descriure una manera de fer política basada en el diàleg, la tolerància i el pragmatisme.

]]>

Fa uns dies s’ha publicat un llibre sobre la vida d'en Josep Pallach, del reconegut periodista i escriptor mataroní Joan Safont. No us estranyarà que l’hagi comprat i llegit. M’ha interessat molt el capítol 5, corresponent als darrers anys de la seva vida, el final de la dictadura franquista i l’inici de la Transició. És l’etapa en què jo el vaig conèixer i hi vaig tenir una bona relació d’amistat i col·laboració. La lectura m’ha fet reviure fets de fa uns 50 anys, que torno a recordar i que m’agrada explicar, ja que penso que van ser importants per al futur de Catalunya, per a la nostra relació amb l’Estat i per al paper que van jugar els diferents partits polítics catalans d’orientació socialista. Em centro només en tres punts dels meus records. 

]]>

Ho voldrien ser tant Junqueras com Puigdemont i Illa. Ho va intentar Josep Benet, un democratacristià al capdavant del comunista PSUC. Però qui realment ho hauria estat, qui en realitat representava la gran competència per a Pujol a principis de la Transició, era el socialdemòcrata Josep Pallach, uns anys més gran que ell i que també tenia el pedigrí de la presó (d’on havia protagonitzat una fuga de pel·lícula el 1946) i de l’exili, a més de contactes europeus de primer nivell (SPD, nòrdics, francesos, laborisme anglès, etc.).

]]>