Fa gairebé quinze anys que els lectors catalans no podíem llegir Silvia Avallone (Biella, 1984). Després del seu debut, la colpidora novel·la D'acer (Edicions 62, 2011) –centrada en el present desesperat i nihilista d'un grup de joves que treballen en una fàbrica a la Toscana–, l'autora italiana va deixar de ser traduïda al català i al castellà, tot i que els seus llibres han continuat fent forat tant al seu país com en algunes de les 30 llengües en què es poden llegir. Cor negre (Empúries / Temas de Hoy, 2025; traduïda al català per Pau Vidal) explica la trobada entre dos personatges ferits en un poble de muntanya minúscul. L'Emilia hi arriba després de passar una llarga temporada a la presó. El Bruno, en canvi, encara se sent culpable per haver sobreviscut a la massacre que va acabar amb la seva família. La prosa d'Avallone, precisa i salpebrada d'imatges poderoses, avança a dos temps: el del relat en primera persona del Bruno i el que, en tercera persona, prova de treure l'entrellat de l'Emilia. La novel·la, publicada en italià l'any passat, ha guanyat premis com el Viareggio i l'Elsa Morante i està en procés de traducció a una vintena de llengües.