Cal que ens ho diguin més clar? El referent de Trump a Espanya és Vox. Enmig d’amenaces de fatxenda, de mentides quilomètriques i d’exhibició de motoserres, la persona a qui va saludar pel nom el president dels Estats Units durant el sinistre festival de l’extrema dreta mundial reunida a Washington, va ser Abascal. Igual que el referent de Trump, Vance i Musk a Alemanya és Alternativa per a Alemanya, el partit xenòfob que ahir van votar un de cada cinc electors alemanys.

El vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, va fer volar pels aires les relacions entre el seu país i Europa fa una setmana a Múnic. “A la Casa Blanca hi ha un nou xèrif”, va avisar. A Alemanya, la campanya electoral continuava i en un debat televisat el candidat conservador Friedrich Merz retreia a Olaf Scholz que no fos ell el que estigués liderant una resposta europea. Una vegada més, Macron reaccionava de pressa, amb la convocatòria d’una cimera a París per dilluns. Els principals líders europeus van mostrar unitat en el suport a Ucraïna al voltant d’una taula rodona. Scholz, assegut a la dreta del president francès, tornava a exercir un rol secundari, malgrat que Alemanya és el país europeu que més ajuda envia a Ucraïna.

Uns 60 milions d'alemanys estan cridats diumenge a les urnes després d'una campanya electoral crispada en un país acostumat al consens polític. Es tracta de la campanya electoral més curta i probablement més controvertida de la República Federal d'Alemanya. El to aspre, els insults personals, les campanyes d'odi a les xarxes socials, la violència contra polítics locals, els cartells electorals destrossats, l'auge de l'extrema dreta i la ingerència estrangera han marcat aquesta campanya electoral. Fins ara els debats avorrits eren la norma.

Aquest diumenge tot Europa estarà pendent del que passi a Alemanya, perquè del resultat de les seves eleccions federals anticipades dependrà en bona part la política del continent i la força que pugui tenir per defensar-se de l'ofensiva de Trump. Al dossier analitzem per què el país està immers en un pessimisme econòmic i preocupat sobretot pel tema de la immigració, que és el que l'extrema dreta ha aconseguit posar a l'agenda pública durant la campanya. En parlem amb experts i també amb gent de diversos àmbits i oficis, que expliquen la seva visió d'Alemanya. També entrevistem Wolfgang Münchau, periodista i expert en economia que acaba de publicar 'Kaput. El final del miracle alemany'. I, amb certa relació amb la situació a Alemanya, ens centrarem també en Ucraïna, ja que aquest dilluns és el tercer aniversari de l'inici de la guerra.

El sospitós detingut per l'atropellament múltiple al centre de Múnic aquest dijous podria tenir una "motivació islamista" per al seu atac, han assegurat aquest divendres al matí les autoritats alemanyes. No obstant això, la fiscal de la capital bavaresa, Gabriele Tilmann, ha afegit que no hi ha proves concloents que l'incident estigués vinculat a organitzacions terroristes com l'anomenat "Estat Islàmic". La revelació pot impactar encara més en una campanya electoral molt marcada per l'ascens del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat sobre la immigració i la seguretat pública.

Sotrac a Alemanya per un possible atac terrorista al centre de Múnic quan falten deu dies per les eleccions al Bundestag. Un grup de ciutadans que prenien part en una protesta sindical a la capital bavaresa ha sigut envestit per un vehicle conduït per un sol·licitant d'asil afganès, de 24 anys, d'acord amb les primeres informacions policials. Almenys 28 persones, entre ells infants, han resultat ferides. La campanya electoral, dominada per l'ascens de la ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat entorn dels límits a la immigració i la seguretat pública, ha entomat així un nou episodi que hi afegeix més volatilitat i tensió. Els polítics alemanys han exigit mà dura amb l'autor de l'atropellament i han promès canvis en la política migratòria.