A tot novel·lista que debuta se li demana una veu. També una tècnica, un estil, una habilitat o la capacitat de crear personatges memorables, però el que el farà destacar d’entre la massa és si ha estat capaç de deixar una carta de presentació diferent, original. Si ara mateix fóssim dins de la novel·la d’Etna Miró (Barcelona, 2001), “diferent” i “original” anirien en cursiva per marcar ironia i distanciament, que són dos dels mecanismes que més i millor fa sevir l’autora per descriure un conjunt d’habitants de Barcelona, les que ella ha tingut la feliç idea de batejar com “les abelles de l’Eixample”, i que no són altres que estudiants de filologia, literatura estudiada (sic) o ciències polítiques que, com un eixam que zumzeja amb molta intel·ligència social pel rusc que configuren les illes del senyor Ildefons Cerdà, van i venen i xerren de tot excepte de diners, com si sempre fossin davant d’un públic. El que no està previst és que tinguin “crisis espirituals”, i això és el que li passa a la protagonista de la novel·la, l’Amèlia de les Camèlies, un nom volgudament recarregat, passat de moda, tot ell una referència literària òbvia. Qui se l’ha empescat és la mateixa Amèlia, que s’ha posat una closca de petxina preciosa, però que no sap que és buida: és una Emma Bovary que, per més que llegeixi, no capta ni una sola de les ironies de la vida.

Aquest Sant Jordi, a la plaça Catalunya de Girona hi haurà una nova parada de llibres que representa la nova generació d’editors gironins. És la formada per Cap de Brot i Gata Maula, dues joves editorials independents nascudes aquest curs amb un propòsit similar: editar bons llibres en català i fer-ho i reivindicar-ho des de Girona. Molt a prop, anant cap a la Rambla, Laia Regincós serà a la parada d’Ela Geminada. Tot i tenir només trenta anys, ja en fa sis que gestiona de facto aquesta editorial fundada el 2011, però aquest serà el primer que ho fa en qualitat de propietària.

Encara que Josep Piera (Beniopa, 1947) es consideri sobretot poeta, ha deixat un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot acaba de reeditar en una versió corregida i ampliada. "L'epíleg que ha escrit ara en Josep ens ha fet plorar d'emoció", reconeix Josep Maria Codina, que juntament amb Germán Bartolomé i Judit Pujol acaba d'engegar un projecte que ja ha presentat els seus primers tres títols: Ocells de fang, de Santiago Rusiñol; La marca de l'ham, de Laura G. Ortensi, i Ací s'acaba tot.

Cap de Brot és el nom d'una nova editorial literària amb seu a Girona, que publica llibres en català sota una divisa ben clara: “Una editorial que no té por”. No en deu tenir, perquè surt a camí dels lectors amb tres llibres excel·lents però gens obvis: el segon llibre de poemes de Laura G. Ortensi, una excel·lent poeta jove, titulat La marca de l'ham, i dues recuperacions de clàssics, un de difunt i un de ben viu: Ocells de fang, de Santiago Rusiñol, i Ací s'acaba tot, de Josep Piera. Seguiran ben aviat títols de Carme Guasch, Lluís Lucero Comas i Giordano Andriola, traduït per Josep Domènech Ponsatí. Els llibres que surten d'aquest Cap de Brot són bonics, ben dissenyats, fins i tot pulcres, i fan llegiguera i bona companyia.