D’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el català (dic “contra el català” perquè persegueix que la nostra llengua no estigui “blindada” a les aules) se’n desprèn una conclusió meridiana: només un estat propi garanteix la protecció jurídica que qualsevol llengua oficial té el seu propi territori. No hauria de ser necessàriament així: en un estat veritablement plurinacional, tan espanyol seria el català com el castellà. Però no és el cas i no crec que m’equivoqui si dic que no ho serà mai. L’única llengua que tenim el deure constitucional de conèixer és el castellà. Ho proclama l’article 3 de la Constitució de 1978, que al final també diu que “les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya” són una riquesa “que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Doncs sort que el protegeixen, el català!  

Acabem la setmana amb la benzina enfilant-se i la guerra també. Perquè ens en fem una idea, el departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat que autoritzarà temporalment als països que comprin petroli rus de petroliers que estiguin en trànsit. El nou líder suprem de l’Iran, fill de l’anterior, diu que l’estret d’Ormuz continuarà tancat mentre Netanyahu calla i bombardeja i Trump parla per continuar ocupant el centre de l’escenari en solitari i diu coses del tipus que l’augment dels carburants està portant molts beneficis a les empreses americanes.

És sabut i és evident que la salut del català no passa pel seu millor moment. Ara bé, entre tantes enquestes desencoratjadores sobre l'ús de la llengua, sobretot entre les noves generacions, també sobresurten iniciatives positives que conviden a l’optimisme i l'esperança. És el cas de projectes com el d’Irene Carreras, una jove gironina de 27 anys que, a través dels seus comptes a les xarxes socials –on acumula més de 75.000 seguidors entre TikTok i Instagram–, ensenya amb molta gràcia expressions i paraules senzilles per captar l’atenció de nous parlants. Carreras, que va ser cantant de la penúltima generació del grup de música familiar Macedònia, en molts dels vídeos surt amb la seva àvia Dolors, que recupera vocabulari, expressions i frases fetes en desús. I, gràcies a la seva presència a les xarxes, ja ha format amb cursos online més de 500 alumnes de nivell bàsic i intermedi.

El català l’han anat enfonsant persones que diuen que el català no estava enfonsat. Mentiders. Farsants. Caguetes enllustrats i no il·lustrats. Flipats pel més enllà. Escolliu la mort. Lo pitjor que hi ha en aquesta vida és que algú t’intenti explicar la teua vida quan no en té ni punyetera idea, ni de la vida ni de la teua vida. Es diu fotre la merda sota l’estora: la vas fotent perquè no es vegi res fins que es va enlairant aquella serralada, aquells Pirineus… I entropesses i tot s’emmerda. Sí, el català és la caca atòmica.

Tenim una xifra important sobre finançament, que no s’ha publicat enlloc, que comentarem de seguida. Però abans, el president Pujol continua evolucionant bé de la pneumònia per la qual va ser ingressat i podria rebre l’altra relativament aviat. D’aquesta manera, estaria a punt per comparèixer dilluns que ve davant del jutge de l’Audiència Nacional de forma telemàtica, Pujol a Barcelona i el jutge a Madrid. Aquesta compareixença són ganes de rabejar-se en Pujol, perquè servirà perquè el jutge decideix si l'expresident està en condicions de declarar en el seu judici o no, quan resulta que els metges forenses han redactat un informe per al jutge que ratifica el que ja els dèiem ahir aquí a l’anàlisi, que Pujol no està en condicions de declarar perquè no és conscient dels seus límits, no està en condicions d’autodefensar-se. I, aleshores, la pregunta és: ¿si els metges encarregats per la justícia d’avaluar l’estat de Pujol ja t’han dit que no està en condicions de declarar, per què el crides a comparèixer? ¿Un jutge ha de valorar mèdicament una persona? Són ganes.

Mals temps per al català, també a les administracions públiques. Un jutge del jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha aplicat un rigorós test de proporcionalitat a l’exigència del nivell B2 de català per fer d’operari de cementiri a Vic, tot i que es tracta d’un nivell intermedi-alt (o intermedi avançat), la qual cosa vol dir, segons el Marc Europeu (MECR), que ets apte per expressar-te amb fluïdesa en situacions quotidianes i professionals, entendre textos complexos i participar en converses sense grans dificultats. Es tracta del mateix requisit que fixen les bases de la convocatòria de dues places de xofer polivalent del Parlament, també impugnades.

Quan obriu el mòbil cada matí o enceneu l'ordinador per treballar, quin idioma veieu a la pantalla? Si sou catalanoparlants i la resposta no és "el català", formeu part d'una majoria que, sense ser-ne conscient, està limitant la presència de la llengua en l'àmbit digital. Les dades ho indiquen: només un de cada cinc internautes dels territoris estatals de parla catalana navega amb el dispositiu configurat en la nostra llengua. Això té implicacions importants per al futur digital del català.

Fa quaranta anys, R.S. va entrar en un bar al barri de Sants, va demanar un cafè amb llet i l’amo no el va entendre. Ell l'hi va tornar a dir en català. Però l’amo li va dir que “estamos en España”. Una persona que tenia al costat li va dir que havia de ser més comprensiu amb els nouvinguts. I va afegir: Al cap i a la fi el català és l’idioma de la majoria, i la majoria ha de ser solidària amb la minoria.

Les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població són preocupants, però no dramàtiques. Ja sabíem que la radiografia sortiria amb ombres allargades. Fa temps que han saltat les alarmes. Ara bé, no és tant que disminueixin els parlants –hi ha baixada en termes absoluts, però poca–; és més aviat que el fort creixement poblacional no ha anat acompanyat d'una incorporació plena i habitual al català. La demografia resulta crucial en el retrat col·lectiu que ara tenim.