Joaquim Pibernat va llegir més que escriure. Va escoltar més que parlar. Era una figura enigmàtica de l’escena cultural barcelonina. Hieràtic, seriós, seductor. Anava als vernissatges pictòrics i literaris, hi feia de voyeur. Va morir el 2022 enmig d’un sonor silenci. Els seus amics –Manel Guerrero, Claret Serrahima, Vicenç Altaió, Antoni Llena...–, que el coneixien fins on ell es deixava conèixer, el troben a faltar i l’han recuperat amb l’edició d’una caixa-llibre d’homenatge que inclou L’infern dels pantalons, una tirallonga nihilista de 894 aforismes inèdits, una mena d’autoretrat pòstum acompanyat de dibuixos d’Antoni Llena. Aforismes d’algú que no es considerava prou bo per suïcidar-se. Aquí en teniu una tria sintètica.