La miopia (37%), l'astigmatisme (36%) i la presbícia (31,2%) es consoliden com les principals patologies oculars diagnosticades entre els espanyols, segons els resultats del V Baròmetre de Salut i Benestar Ocular de Miranza, presentat a la seu madrilenya d'IMO Grup Miranza. Segons les dades de l'enquesta realitzada a un milió de persones, menys de la meitat dels afectats s'han sotmès a tractament mèdic-quirúrgic –excepte en el cas del glaucoma (62%)–, tot i l'elevat índex dels problemes oculars. En aquest context, la dependència d'ajudes visuals és elevada: el 73% utilitza ulleres de manera habitual i un 17% porta lents de contacte.

La tornada a l'escola pot mostrar símptomes que puguin fer pensar que els nens tenen problemes oculars, per exemple, a l'hora de veure la pissarra, llegir llibres o, fins i tot, jugar. Per aquest motiu, els experts en oftalmologia pediàtrica de l'IMO Grup Miranza, clínica oftalmològica de referència a Barcelona, recomana revisar la salut ocular dels infants des del seu naixement i, a partir dels tres o quatre anys, cada any. Encara és més convenient fer coincidir una valoració de la salut ocular amb l’inici del curs escolar, per comprovar que els infants no tenen problemes de visió que puguin dificultar el seu aprenentatge.

Amb l’arribada del bon temps, augmenta l’exposició solar i també les ganes d’estrenar ulleres de sol. Però ¿sabem què estem comprant quan triem unes ulleres? L’optometrista Carla Fàbregas ens dona quatre consells.

Les malalties que afecten la retina poden comprometre greument la qualitat de la visió i la qualitat de vida en general. Patologies com el despreniment de retina, la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) o la retinopatia diabètica poden provocar pèrdues de visió irreversibles i, en alguns casos, derivar en ceguesa. Des de l’IMO Grup Miranza afronten els problemes que afecten aquesta part de l’ull de manera multidisciplinària i especialitzada.

L'estrabisme és un problema ocular molt comú, que consisteix en la desviació d’un o dels dos ulls de forma contínua o puntual. Pot aparèixer abans dels sis mesos de vida –conegut com a estrabisme congènit–, al llarg de la infantesa o, en alguns casos, en l'edat adulta, per un mal control en el moviment dels músculs oculars per part del cervell, per un defecte refractiu, baixa visió o anomalia muscular i darrerament, també, per excés de pantalles, entre altres causes. Tot i que el més recomanable és fer un diagnòstic i tractament precoç de l’estrabisme perquè no condicioni el desenvolupament visual en la infantesa, la doctora Ana Wert, oftalmòloga experta en estrabisme de l’IMO Grup Miranza, explica que els pacients adults no s’han de resignar a conviure amb aquest problema.