Poder verificar els noms o les marques que hi ha rere els missatges que rebem als mòbils per tal d'evitar estafes. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat la regulació d'un registre d'àlies que permetrà verificar que els remitents en els missatges SMS, MMS o RCS enviats a números espanyols siguin realment qui diuen ser. Segons ha explicat l'entitat pública, l'objectiu de la mesura és retornar la confiança als usuaris en les comunicacions electròniques a través de missatges. També servirà per reforçar la lluita contra els intents de frau mitjançant suplantació d'identitat, una pràctica cada cop més freqüent. A partir del 7 de juny es començaran a bloquejar els missatges de tots aquells que falsifiquin la seva identitat.

Feien servir anuncis per adoptar o comprar cadells. Demanaven un primer pagament per l'animal i després, de mica en mica, anaven exigint noves transferències per vacunes, transport, xip, una gàbia... Quan s'acabava el reguitzell de pagaments s'esfumaven i el client no veia ni un pèl de l'animal de companyia que havia comprat. Aquesta era només una de les activitats fraudulentes a què es dedicava la xarxa criminal que la Guàrdia Civil ha desarticulat a Biscaia, al País Basc.

La proliferació d'estafes i enganys en inversions basades en l'amor i una suposada relació d'amistat han fet que intervingui la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El supervisor borsari espanyol ha decidit llançar un avís sobre això tenint en compte que s'estan produint molts casos d'aquesta mena.

El phishing és una de les pràctiques fraudulentes més comunes a internet. La paraula, que és una derivació de fishing (pescar, en anglès), fa referència a la suplantació d'identitats per poder accedir a informació personal o a dades bancàries. No es tracta, doncs, de ciberatacs o d'altres operacions informàtiques complicades, sinó d'estafes de tipus tradicional, però en línia.

En les últimes hores s'han viralitzat informacions que apunten que el Banc d'Espanya havia llançat un avís advertint la població que no pagui el lloguer via transferència. Segons les notícies publicades per diferents mitjans, l'organisme supervisor financer espanyol hauria detectat un augment en el nombre d'estafes en aquest tipus de pagaments. Ara bé, aquest avís no ha existit mai i el banc central ha desmentit a l'ARA les informacions que corren per internet. "El pagament amb transferència bancària és normal i no suposa cap risc en si", asseguren fonts de l'organisme.

"El 2025, les ciberestafes s'incrementaran", vaticina categòricament la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Les fuites massives de dades d'empreses de l'any passat i l'ús de la intel·ligència artificial fan augurar a l'organisme de la Generalitat una tendència a l'alça de les estafes digitals. I és en aquest context en què l'Agència ha posat en marxa una doble iniciativa: un canal d'alertes de ciberseguretat a través de WhatsApp i una bústia online en la qual els ciutadans que detectin ciberestafes poden deixar-ne constància.