Lohengrin és una obra sensacional, una obra mestra sense pal·liatius i que serveix de frontissa entre el romanticisme historicista i la conceptualització atemporal del mite que Richard Wagner emprendria a partir d’aleshores. A aquestes alçades, gairebé ningú no l’aborda des del realisme històric, tot i que Wagner es va basar en uns fets que es remunten al segle X i que el 1850, quan es va estrenar la peça a Weimar, l'escenografia i el vestuari devien reconstruir aquella Alta Edat Mitjana. Els temps han canviat i avui la millor opció és deixar-se de cartó pedra i recórrer a la conceptualització pròpia del regietheater, del qual al Liceu hem tingut bones mostres, fins i tot en aquesta òpera: el genial (i controvertit) muntatge signat per Peter Konwitschny vist al teatre de la Rambla el 2000 i el 2006 n’és una bona mostra.

"Només Katharina Wagner es podia permetre reinterpretar Lohengrin en una nova dramatúrgia en què els bons són dolents i els dolents són bons", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. Per dir-ho amb grandiloqüència wagneriana, la sang legitimaria que la besneta de Richard Wagner capgiri la història i converteixi l'heroi immaculat de l'òpera del besavi en un home que amaga un crim inconfessable. Així es presenta aquesta producció de Lohengrin amb direcció escènica de Katharina Wagner que s'estrenarà al Liceu el 17 de març, i de la qual es faran sis funcions fins al 30 de març. És la mateixa producció que havia d'estrenar-se el març del 2020, però que es va cancel·lar a causa de la pandèmia de coronavirus. "Ja estava molt treballada aleshores", assegura Josep Pons, que dirigirà l'Orquestra del Liceu en les sis funcions. Per cert, entre altres elements, el muntatge inclou un cigne robòtic i un llac artificial que estan afegint complexitat als assajos.