Ja fa un any que no rep transfusions de sang, però fins fa ben poc en necessitava una al dia per sobreviure. En l'última dècada va provar fins a nou tractaments diferents, que feien servir estratègies de tota mena, com per exemple anticossos, esteroides o medicaments immunosupressors. Però cap d'ells va tenir un impacte durador. Aquest és el cas d'una dona de 47 anys amb tres malalties complexes i greus que feien que el seu sistema immunitari –és a dir, les defenses del cos– ataqués erròniament les cèl·lules pròpies com si fossin una amenaça externa.

“La Mar era molt petita, tenia 16 mesos, feia només un mes que caminava, quan va arribar el diagnòstic. En el seu cas va començar per una inflamació de genoll que li impedia caminar. En tres setmanes teníem el diagnòstic: artritis idiopàtica juvenil, una malaltia crònica, de per vida”, explica Helena Soler, la mare de la Mar, que ara té 2 anys i mig. En el seu cas el diagnòstic va arribar ràpid: de la pediatra se’ls va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu i després d’algunes proves, en menys d’un mes, tenien el diagnòstic. Però, de mitjana, els nens amb aquest tipus de malalties triguen dos anys a ser diagnosticats després dels primers símptomes, segons dades de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.