Ara fa 50 anys, quan va morir el dictador, es va acabar el Walden 7 (1970-1975), a Sant Just Desvern, obra del multidisciplinari Taller d’Arquitectura, dirigit per Ricardo Bofill. És un conjunt inicialment de 445 apartaments, amb espais comunitaris, en forma de megaestructural ciutat a l’espai, configurat per mòduls de 30 metres quadrats de superfície, que es poden annexionar i transformar. Va ser la punta de l’iceberg de moviments culturals i artístics; un dels fruits del Maig del 68, projectat i gestionat als darrers anys del franquisme i amb la mirada cap a la transició a una societat democràtica.

"Aquest edifici és com una fuga de Bach". Anna Bofill ho diu seriosament, i més tard ho explicarà asseguda en un dels bancs d'un dels quatre patis blaus de l'edifici que ella va contribuir a aixecar des del Taller d'Arquitectura. Som al Walden 7, aquesta gran mole de Sant Just Desvern que destaca des de l'autopista i la majoria coneix només per haver-ne sentit a parlar o per fotografies. Fa fresca i l'interior és ombrívol, imponent. No és estrany que alguns comparin l'edifici amb una catedral, potser barroca com el músic, perquè en aquests espais comuns de la planta baixa hi ha una clara –i potser massa òbvia– voluntat de monumentalitat. Però aconsegueixen l'efecte. Imposen, fascinen. Una altra cosa seran després els pisos, que són de diferents tipus però en molts casos acollidors i, sorprenentment, lluminosos.