"És que mira la vigència de Lletania. Història ferroviària d'Espanya!", exclama Borja Penalba (València, 1975). Efectivament, han passat més de seixanta anys des que Lluís Serrahima, Miquel Porter i Jaume Armengol van fer aquesta cançó, en els temps dels Setze Jutges. "Tot canvia, res canvia, / mira el tren, mira la via. / Si t'ho penses i bé observes, / ja sabràs filosofia. / Mil discursos, pocs recursos, / és el pa de cada dia", diuen els primers versos d'aquesta lletania que ningú havia publicat en un disc fins que Joan Manuel Serrat la va incloure en el disc D'un temps, d'un país, l'enregistrament del concert al Palau Sant Jordi de 1996.

La sintonia i el respecte són evidents. La connexió artística i personal entre totes dues queda palesa a l'escenari i quan parlen amb la premsa. Per tant, té tot el sentit que Meritxell Gené (Lleida, 1986) i Ivette Nadal (Granollers, 1988), totes deus poetes i cantautores, hagin recuperat el projecte Les Kol·lontai. Juntes han fet Adelerades (Sota la Palmera, 2024), un disc que defensen en directe en concerts com el del 24 de maig a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, dins de la programació del festival Barnasants. "Tot i que, geogràficament, vivim en llocs molt diferents, som amigues a l'escenari i fora de l'escenari des de fa molts anys. L'acte més feminista que tenim és la nostra amistat de base. Ens entenem molt bé", consta Nadal.