Hi ha amistats que perduren més enllà de la mateixa vida i que repercuteixen en les generacions següents. Seria el cas de Conxita Badia i Pau Casals, dos músics i amics a qui la Guerra Civil va truncar les respectives carreres. Enguany, en els cinquanta anys de la seva mort, se celebra l’Any Conxita Badia amb tot un seguit d’actes que volen reivindicar la figura –no prou coneguda– d’una de les millors sopranos catalanes del segle XX.

Conxita Badia i Millàs (Barcelona, 1897-Barcelona 1975) va ser una de les sopranos catalanes més rellevants del segle XX i una “primeríssima figura de la cançó”, segons l'escriptor Joan Alavedra. Deixeble d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, la seva veu i la profunda passió per la música, però també el seu caràcter somiador, va captivar tothom. “Era la música feta dona”, va dir una vegada el compositor Narcís Bonet. “Tenia una manera especial de dir les paraules, de fer-te sentir la música”, recorda Montserrat Bonet, neta de la soprano. Tanmateix, la interrupció de la seva carrera per la guerra i l'exili, el seu caràcter discret i el fet de ser dona, van enterrar en l'oblit la figura i llegat de Badia, que ara recupera la Generalitat en l'Any de Conxita Badia, mig segle després de la mort de la soprano.