L’última pel·lícula que Manuel Huerga va dirigir amb guió de Toni Soler va ser 14 d’abril. Macià contra Companys (2014), fals reportatge televisiu sobre uns fets vertaders: la fugaç proclamació de la República Catalana i la rivalitat política entre Francesc Macià i Lluís Companys. Parenostre, la nova col·laboració entre Huerga i Soler, reprèn simbòlicament aquell fil amb un tràveling aeri que recorre mitja Barcelona: des del castell de Montjuïc, on va ser executat Companys el 1940, fins al cotxe oficial en què el 2014 es desplaça Jordi Pujol, dies abans de confessar la fortuna oculta a Andorra; és a dir, de la mort física del 123è president de la Generalitat a la mort política i reputacional del 126è.

El relat de la família Pujol, durant anys símbol del poder a Catalunya i després epicentre d’un dels escàndols més sonats de la política catalana, arriba als cinemes amb Parenostre, la primera pel·lícula que parla sobre la caiguda de la família Pujol Ferrusola. El film, dirigit per Manuel Huerga i escrit per Toni Soler, s'estrenarà als cinemes el 16 d’abril de la mà de Filmax per relatar la història de com l’expresident de la Generalitat i la seva família gestionen la crisi generada sobre la fortuna no declarada en comptes bancaris andorrans.

Poques vegades es fa una pel·lícula amb el tren en marxa. És a dir, amb els personatges vius i els fets centrals pendents de ser jutjats. Que els protagonistes resultin versemblants i que la pel·lícula sigui entretinguda, malgrat saber-ne la història, és un èxit. Parenostre, la pel·lícula de Toni Soler i Manuel Huerga que s'estrenarà el 16 d'abril, fa pensar especialment en tot allò que no sabem o que potser no sabrem fins d’aquí a molts anys o potser no sabrem mai.

El primer que cal celebrar de Parenostre és la normalitat que significa poder anar al cinema a veure un episodi històric que té com a protagonista algú que va ser president d’un país durant 23 anys. A qualsevol democràcia del món, un drama com el de la deixa de Jordi Pujol, que ha estat el polític català més important de l’últim quart de segle XX, hauria interessat la indústria cinematogràfica, i aquest és un mèrit de Toni Soler, que ja fa temps que ha normalitzat la sàtira política a la televisió.

Josep Maria Pou em mostra la fotografia que té com a fons al mòbil: s’hi veu un Jordi Pujol deixondit, amb la corbata torta, imatge viva de la derrota en vida. M’explica que l’ha mirat hores i hores, a les pauses de rodatge i als matins, preparant les escenes, per posar-se en la pell de l’expresident de la Generalitat, a la pel·lícula Parenostre, que arriba als cinemes aquest dimecres. L’actor ens concedeix dues hores generoses per parlar amb calma sobre el teatre i la vida.