Patir un greu accident de cotxe o ser víctima d’un atemptat terrorista pot trinxar-te el cos i deixar-te ferides psíquiques severes i perdurables. Ser atacat per un os bru enmig de la naturalesa prodigiosa i immensa de la Península de Kamtxatka, Rússia, també pot deixar-te el cos destruït i et pot marcar amb ferides psíquiques que costen de curar i no s’esborren fàcilment. Però hi ha alguna altra cosa, aquí. L’encontre brutal entre l’animal salvatge i l’ésser humà inerme representa la dissolució de la frontera que separa la biologia pura de la bèstia i el món moral i d’idees de la persona. És l’abraçada –antinatural i naturalíssima: meravella i monstruositat– de dos mons, la fusió entre el passat atàvic i el present modern. Així ho explica l’antropòloga Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) al llibre Creure en els animals salvatges.