Junts continua amb la qüestió de la seguretat entre cella i cella. És el principal cavall de batalla dels alcaldes i regidors del partit de Carles Puigdemont, que, a un any i mig de les eleccions municipals, focalitzen els seus esforços a combatre la delinqüència als municipis. Aquest dilluns al matí, diversos càrrecs del món local de la demarcació gironina, entre els quals la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s’han reunit per parlar d’inseguretat i multireincidència. "És un tema que la ciutadania ens demana que abordem. Cal parlar-ne des del rigor i sense caure en l’alarmisme. Que et puguin robar el mòbil o estirar la bossa al carrer genera molta sensació d'inseguretat", explica Gemma Geis, davant de la nova comissaria del barri gironí de Santa Eugènia.

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, un càrrec rellevant a escala municipal de Junts, atén l'ARA per abordar les problemàtiques de les ciutats mitjanes de Catalunya i parlar també de la política nacional i estatal.

Pas endavant per traslladar l’estació de tren del centre de Figueres, on arriben els trens de Rodalies i mitja distància, fins a l’emplaçament actual de l’alta velocitat, a la frontera amb Vilafant. Aquest dilluns, el departament de Territori i el ministeri de Transports, juntament amb els ajuntaments de Figueres i de Vilafant i Adif, han signat el protocol que formalitza l’acord de la nova infraestructura, que ja es va pactar el febrer passat en el marc de la Comissió Bilateral d’Infraestructures Estat-Generalitat. El projecte preveu unificar en una única estació intermodal els serveis d’alta velocitat, Rodalies i mitjana distància i permetre, així, el desmantellament de les vies que actualment travessen el centre urbà. El protocol signat és el pas previ a la formalització del conveni de finançament i a la licitació de les obres, prevista per aquesta tardor, amb una inversió total que superarà els 150 milions d'euros.

La fiscalització del padró s'ha convertit en un dels principals braços armats dels ajuntaments que pregonen un discurs més dur i radical contra la immigració. Ripoll n'és un exemple paradigmàtic, amb el govern d'extrema dreta de Sílvia Orriols, que ha promogut mesures molt estrictes per restringir l'accés a l'empadronament a persones nouvingudes, acusant-les de voler accedir de manera fraudulenta als serveis bàsics. Però no és l'únic cas. A Figueres, governada per Jordi Masquef, de Junts, el control del cens municipal per no donar un "xec en blanc" als estrangers també està a l'ordre del dia. El 2024, aquest Ajuntament va donar de baixa fins a 804 persones.