En temps tan audiovisuals i tan estressats, llegir s’ha convertit en un acte singular i quasi revolucionari. A contracorrent. El temps de llegir és un temps preciós, que demana voluntat i determinació. "Tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?", em diu la gent. Jo els responc: "No tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?"

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.