1- Empatia. L’èxit del papa Francesc enllaça amb els desajustos del moment present. Primer pontífex americà, venia de lluny i va voler marca distàncies amb la cúria romana, aquells que es creuen propietaris del negoci i recorren als més gastats models de poder per seguir competint per l’hegemonia de la representació de Déu entre els cristians. Malgrat que la seva trajectòria venia dels sectors més conservadors de l’Església argentina, Bergoglio va captar la necessitat d’acostar-se a la gent, de mirar als feligresos i no només a la cúria, guardiana d'uns modes i maneres cada cop més desgastats i allunyats del carrer. La seva aportació l’expressa la seva cara: ha estat un rostre que inspirava més complicitat, més acompanyament que intransigència i que buscava l’encontre amb la gent per la via de les seves preocupacions més que no pas per la transcendència dels valors superiors del creient. És la clau del seu èxit –que fa que avui se l’acomiadi pensant en les seves formes de proximitat, molt més que en l’adoctrinament i la promesa.

Quan sortia a la plaça de Sant Pere per trobar-se amb els fidels, el papa Francesc solia somriure quan algú li feia arribar una samarreta del San Lorenzo de Almagro, el club del qual era soci amb el número 88.235. Més d'un cop n'agafava una i la feia voleiar pel cel de Roma. Jorge Mario Bergoglio ha estat ben segur el papa de Roma més aficionat al futbol, com a bon argentí. Quan l'Argentina va guanyar el Mundial el 2022, més d'un compatriota feia broma afirmant que ell tenia alguna cosa a veure amb l'èxit. En un dels primers actes després de ser escollit cap de l'Església, va dir famosa la frase "que guanyi San Lorenzo" quan li van preguntar si era de Boca o de River, els clubs argentins més populars. No, ell era cuervo, com són coneguts els aficionats d'un club fundat precisament per un capellà, Lorenzo Massa. Tot encaixa.