La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha constatat, en el seu informe, que l'apagada massiva del 28 d'abril de l'any passat que va deixar a les fosques la península Ibèrica durant hores es podria haver evitat. Hi havia "eines normatives i regulatòries, així com mecanismes per garantir el subministrament" constata l'organisme supervisor, tot i que considera necessari abordar millores en el sistema elèctric "per donar resposta a les necessitats actuals del sistema i dotar-lo de més robustesa".

La pugna als tribunals d'Iberdrola contra Redeia, la matriu de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, per la gran apagada del 28 d'abril de l'any passat s'ha revifat. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la denúncia per competència deslleial que va interposar l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán per atribuir-li, encara que sense citar-la expressament, la responsabilitat per l'apagada, segon informa El País-Cinco Días i ha pogut confirmar l'ARA.

La responsabilitat rere l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat encara no s'ha esclarit, però les grans companyies elèctriques sempre han posat en el punt de mira l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, i aquest dijous hi han tornat. Durant la seva compareixença a la comissió del Senat que investiga els fets, els consellers delegats d'Endesa i Iberdrola, José Bogas i Mario Ruiz-Tagle, respectivament, han assenyalat de nou l'operador del sistema com a únic responsable d'uns fets que van deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica. "No va actuar amb l'agilitat suficient ni en la previsió, ni en la programació, ni en la correcció dels errors", ha sentenciat Bogas, d'Endesa. Ruiz-Tagle, el directiu d'Iberdrola, ha descartat que l'apagada es produís per una causa "multifactorial" i ha assenyalat un "únic" motiu: "Un error de planificació dels elements per controlar la tensió", ha dit en referència implícita a Red Eléctrica (REE).

Les quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

El setembre passat, l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, va registrar "variacions brusques de tensió" a la xarxa elèctrica i va demanar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aprovar un seguit de canvis normatius per reforçar el sistema elèctric davant la possibilitat que aquests problemes tinguessin un impacte en la seguretat de subministrament. Red Eléctrica, però, va assegurar que les anomalies registrades al setembre no implicaven estar davant un risc d'apagada elèctrica massiva com la del 28 d'abril, cosa que comparteixen des de l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (Aelec), la patronal que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP.

Iberdrola emprendrà accions legals contra la presidenta de Red Eléctrica Espanya (REE), Beatriz Corredor, després que atribuís a l'incompliment de grups convencionals la responsabilitat de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril. Segons han confirmat a Efe fonts jurídiques i ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, l'elèctrica sosté que unes declaracions de Corredor de l'11 de setembre suposen un "atac al seu honor", tot i que la presidenta de l'operador del sistema elèctric espanyol no va esmentar la companyia en cap moment.

Les grans elèctriques alerten de la saturació de la xarxa i reivindiquen la necessitat d'invertir per poder connectar la nova demanda. De fet, segons es desprèn dels mapes de capacitat publicats aquest dimarts per UFD (Naturgy) i l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (Aelec) –a la qual pertanyen Endesa, Iberdrola i EDP España–, el 83,4% dels nusos de la xarxa de distribució elèctrica ja estan saturats, la qual cosa impedeix connectar la nova demanda elèctrica.

La crida a la "sensatesa i el sentit comú" de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, aquest dimarts al migdia, perquè el Congrés dels Diputats votés a favor del decret energètic per reforçar el sistema elèctric, ha servit de ben poc. El PP, Vox, UPN i una bona part dels socis d'investidura (Junts, Podem i el BNG) hi han votat en contra evidenciant, de nou, la debilitat de Pedro Sánchez a la cambra baixa espanyola i la inestabilitat a la qual està immersa des de fa temps la legislatura actual.

En mig del foc creuat per la responsabilitat en l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril, Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric espanyol, s'ha enfrontat als seus accionistes, que aquest dilluns estaven citats a participar en una nova junta general telemàtica, i no ha dubtat a defensar-se: "[El 28 d'abril] van incomplir els generadors [elèctrics]", ha afirmat la presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, que durant la seva intervenció inicial de gairebé una hora ha reiterat que Red Eléctrica va complir "rigorosament" amb la normativa.

Davant l'apagada general del 28 d'abril passat i després dels diversos informes que s'han derivat per mirar d'esbrinar què va causar el zero energètic, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei de mesures per reforçar el sistema elèctric, que inclou inspeccions als operadors obligats a controlar la tensió de la xarxa així com ajudes als consumidors. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Energètica, Sara Aagensen, ha explicat que l'objectiu d'aquestes iniciatives és aconseguir un sistema "més robust i solvent" amb grans beneficis, com factures més estables i previsibles per als ciutadans.

La patronal d'elèctriques Aelec, de la qual formen part Iberdrola, Endesa i EDP España, ha apuntat aquest dilluns a una "mala gestió" de Red Eléctrica com a causa principal de l'apagada massiva del 28 d'abril. Un informe de l'associació, elaborat per Inesc Tec i Compass Lexecon amb dades dels seus membres –que representen el 45% de la capacitat instal·lada i el 78% de les xarxes de distribució–, alerta d’una "escassa programació de generació convencional", com ara nuclears, cicles combinats de gas, carbó i grans hidroelèctriques.

Un dia després de fer-se públic l'informe del comitè del govern espanyol sobre l'apagada elèctrica massiva, qui ha exposat les seves conclusions ha estat l'operador del sistema, Red Eléctrica, sobre qui continua planant l'ombra de la responsabilitat, o com a mínim d'una part d'aquesta pel que va passar el 28 d'abril. La companyia que s'encarrega d'operar el sistema, i que alhora és la propietària de les xarxes de transport d'alta tensió (línies, transformadors, estacions de transformació...) també ha publicat un informe en què desgrana allò que ha detectat que va passar perquè la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric durant tantes hores. Ara bé, l'operador ha deixat clar que la investigació s'ha fet sense tenir tota la informació i assenyala, directament, les grans elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP). "Ja els puc assegurar que no tota la informació rebuda de terceres parts ha tingut la qualitat desitjada, ni ha estat prou completa", ha afirmat la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, en roda de premsa aquest dimecres.

Redeia, l'empresa matriu de Red Eléctrica de España i controlada en un 20% per l'Estat a través de la SEPI, ha proposat la incorporació d'Albert Castellanos, proper a ERC i exsecretari d'Empresa i Competitivitat durant el govern de Pere Aragonès. Redeia ha convocat junta general d'accionistes per al pròxim 30 de juny -amb l'apagada massiva encara com a rerefons-, en la qual es proposarà també, a més de Castellanos, l'entrada de l'exministra d'Afers Exteriors del primer govern de Pedro Sánchez, Arancha González Laya, com a consellera dominical (a proposta de la SEPI), i també de la catedràtica Natalia Fabra, exconsellera d'Enagás fins a la darrera junta de l'empresa, com a consellera independent.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

Quan els ciutadans encara estem esperant explicacions precises sobre les causes de l'apagada, el Congrés dels Diputats ha viscut aquest dimecres una sessió de control al govern de vergonya. El PP, obsessionat amb recuperar l'ambient irrespirable del final del felipisme, va brandar els missatges de WhatsApp entre Pedro Sánchez i José Luis Ábalos que aquests dies està publicant El Mundo com si fossin una prova de càrrec sumaríssima, quan en realitat no passen de ser pura xafarderia. No, els missatges no demostren que hi hagués hagut mala praxi o corrupció en el rescat d'Air Europa per part del govern espanyol. I, si fos així, el que hauria de fer el PP és portar-los al jutjat més que no pas fer-los servir d'artilleria parlamentària. Ara bé, sí que representen un avís seriós de com pot arribar a ser de destructiu el cas Ábalos per al PSOE.

El laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

La Generalitat estudia la incorporació de serveis bàsics i infraestructures rellevants, com els operadors ferroviaris i algunes companyies petrolieres i elèctriques, a la xarxa RESCAT, el sistema de radiocomunicacions d'emergència i seguretat de la seva propietat. L'objectiu és garantir el contacte intern (dins els mateixos serveis) i extern (amb Protecció Civil) en cas que es declari una emergència que comprometi les xarxes de comunicació convencionals. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta és una de les mesures que hi ha sobre la taula del govern de Salvador Illa de cara a poder donar una resposta integrada que garanteixi la continuïtat dels serveis estratègics en "situacions de fallada generalitzada", com la causada fa dues setmanes per l'apagada general a la península Ibèrica.

La Maru, de 67 anys, i el seu marit, en Josep Manel, de 68, havien sortit de casa al matí per anar al metge. Era el dilluns 28 d'abril, i la gran apagada els va enxampar sortint de l'hospital. Viuen en un sobreàtic de nou pisos al barri de Sant Andreu i la Maru va amb una cadira de rodes elèctrica des que va patir un accident l'any 2013. L'ascensor no funcionava i es van veure condemnats a "donar voltes", a menjar alguna cosa en un parc i a esperar. Van esperar fins a les sis del vespre, quan van veure un vehicle dels Bombers de Barcelona i van demanar ajuda. "Just en aquell moment estàvem ajudant a pujar una persona amb mobilitat reduïda a casa seva", narra el caporal dels Bombers Yago Abad Galcerán.

La compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés per donar explicacions sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril i l'augment de la inversió en defensa i seguretat ha resultat completament decebedora. En realitat, ni el govern ha ofert explicacions més enllà del que tots ja sabíem, és a dir, que es necessitarà encara molt de temps per saber què va produir exactament el tall elèctric generalitzat, ni l'oposició ha donat arguments de pes més enllà de sumar-se a un discurs entre catastrofista i apocalíptic que tampoc s'adiu amb la realitat.

La dreta i sobretot la ultradreta espanyola ja fa temps que flirtegen amb "la teoria del gran col·lapse" que inevitablement provocaran les polítiques d'esquerres del govern Sánchez, i que això els portarà, també indefectiblement, a la Moncloa. Aquest discurs apocalíptic es va fer realitat, als seus ulls, el 28 d'abril amb l'apagada elèctrica. En el discurs d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal d'aquest dimecres l'apagada no és una qüestió tècnica que s'ha d'investigar i resoldre, sinó la conseqüència d'una manera determinada de governar i d'una "ideologia" concreta, la d'aquest "fanatisme climàtic" al qual atribueixen no només la decadència econòmica europea (Agenda 2023, Pacte Verd, etc.) sinó les morts de la DANA. Feijóo ha parlat de "col·lapse generalitzat" i d'"apagada moral" mentre que Abascal ha preferit l'expressió "calamitat històrica".