La pugna als tribunals d'Iberdrola contra Redeia, la matriu de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, per la gran apagada del 28 d'abril de l'any passat s'ha revifat. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la denúncia per competència deslleial que va interposar l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán per atribuir-li, encara que sense citar-la expressament, la responsabilitat per l'apagada, segon informa El País-Cinco Días i ha pogut confirmar l'ARA.

En un món cada cop més inestable, la vicepresidenta primera i comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ho té clar: "Ens sacseja la sensació que l'ordre mundial trontolla, i que l'ús de l'energia i les matèries primeres i les dependències entre diferents potències es converteixen en arma geopolítica", ha assenyalat Ribera en la inauguració a Barcelona d'un simposi organitzat per la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam). Però no ha trigat a assenyalar el camí: "Hem de ser conscients del camí recorregut. El futur no està escrit, però no ens hem de deixar portar pel soroll i el pessimisme".

Des de fa uns anys, l'apagada nuclear ha perdut força, amb una guerra a Ucraïna que ha trastocat l'ordre de prioritats, fet que ha obert la porta a allargar la vida d'aquesta energia i ha deixat enrere l'aposta generalitzada per agilitzar la transició energètica. En aquest context, les companyies elèctriques, propietàries de les centrals nuclears, demanen replantejar el full de ruta que van acordar, que preveia un calendari de desconnexió entre els anys 2027 i 2035.

Des de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril que va deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica, l'operador del sistema, Red Eléctrica, funciona en "mode reforç". Aquest mode consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles combinats (centrals de gas) es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema.

L'apagada massiva d'aquest dilluns ha posat en el punt de mira Beatriz Corredor (Madrid, 1968), presidenta de Red Eléctrica. Les xarxes socials s'han omplert de peticions de dimissió i de missatges que qüestionen la seva idoneïtat pel fet que, quan l'executiu de Sánchez la va designar, el 2020, no tenia experiència prèvia en el sector energètic. La seva trajectòria professional està relacionada amb el sector immobiliari i, en declaracions en un programa de ràdio especialitzat, abans de fer el salt a la cotitzada, es declarava una "enamorada" de la Casa Batlló de Gaudí i una amant de la ciutat de Nova York. Corredor és registradora de la propietat de carrera des del 1993 i va ser ministra d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero, del 2008 al 2010, en ple esclat de la bombolla immobiliària.

Red Eléctrica Espanyola (REE), del grup Redeia, és l'empresa que anomenem operadora del sistema, i que ha estat assenyalada per l'apagada massiva de dilluns. Dins del mateix govern de coalició espanyol, Sumar ha demanat que l'Estat tingui un pes més gran a la companyia, però de fet ja la controla. N'és el primer accionista, amb un 20% del capital (la resta d'accionistes no en tenen més del 5%), a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La presidenta de Red Eléctrica és l'exministra socialista Beatriz Corredor.