Pot estar ben tranquil·la Mirna Lacambra, perquè els actuals responsables del seu relleu davant de la Fundació Òpera de Catalunya asseguren un futur esperançador. N’ha estat la prova aquesta nova producció de Carmen que tanca la temporada i que ha estat òptima en tots els sentits. Començant per l’espectacle escènic, que signa Rita Cosentino i que ni s’allunya dels tòpics ni trenca esquemes, ambientant la tragèdia de Bizet a l’Espanya dels anys quaranta. I amb la imatge de l’execució de Don José en el preludi de l’òpera, per evocar la novel·la de Mérimée en què s’inspira la partitura. Tot plegat, emmarcat en un espai escènic eficaçment funcional, dissenyat per Jordi Galobart, a manera d’hemicicle. Alguna cosa ressona de la magnífica escenificació de Calixto Bieito, sense caure en plagis estèrils. El realisme narratiu (reforçat pel vestuari de Gabriela Hilario) té com a contrapunt una resolutiva coreografia d’Aarón Martín, que també defuig els llocs comuns associats amb aquesta obra mestra de l’òpera francesa.