La Catalunya del 1925, ara fa un segle, era un país de contrastos, del Noucentisme ideal a la radicalitat revolucionària. El tòpic funciona: seny i rauxa. Aquest mes de maig s’esdevé el centenari de l’intent d’atemptat contra el rei Alfons XIII, el Complot del Garraf, i també de la publicació de Les bonhomies, recull d’articles periodístics de Josep Carner a La Veu de Catalunya. Rere el complot hi havia l’ombra allargada del futur president Macià; rere el deliciós llibre hi havia el batec literari del "príncep dels poetes catalans". Un príncep fet a si mateix, fill de classe mitjana d’ordre: el pare era redactor del rotatiu carlí El Correo Catalán. Eren temps de la dictadura de Primo de Rivera i cadascú es buscava una escapatòria com podia.