Primeres incògnites de la visita del Papa a l'Estat desvelades. Lleó XIV visitarà Espanya del 6 al 12 de juny i farà parada en quatre seus: Madrid, Barcelona, Gran Canària i Tenerife. Ara bé, tal com han reconegut des de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), per conèixer els detalls de l'agenda de la visita del pontífex a cada ciutat encara caldrà esperar unes setmanes. "Per tradició la Santa Seu comunica l'agenda del Papa quan queda un mes per als actes. Hi ha moltes coses que s'han publicat i que no podem ni confirmar ni desmentir. Demanem paciència", ha justificat aquest dimarts Yago de la Cierva, un dels coordinadors de la visita del Papa a l'Estat. Ho ha fet en una roda de premsa de la CEE on sí que s'han anunciat algunes de les claus d'aquesta visita, com ara que tindrà un cost d'uns 15 milions d'euros i que comptarà amb actes oberts a tota la ciutadania.

Tot en marxa perquè el papa Lleó XIV viatgi a Espanya aquest 2026. Fonts oficials de l'arquebisbat de Madrid han confirmat a l’ARA que l’arquebisbe madrileny, José Cobo, i l'arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, mantindran divendres vinent, 9 de gener, una reunió a la secretaria d’estat, al Vaticà, per tractar els detalls de la visita. Una reunió en la qual està previst que també participi el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, tal com confirmen fonts de la CEE, que parlen d'una trobada amb la presidència de la conferència.

Durant segles, els papes van escollir el poble de Castel Gandolfo per passar-hi l’estiu perquè era més fresc que la tòrrida Roma. El primer que va trencar aquesta tradició va ser Francesc, però sembla que Lleó XIV ha decidit reprendre-la, cosa que els seus veïns esperen amb entusiasme i curiositat, igual que els pelegrins que el seguiran, reactivant una altra vegada el turisme i el comerç local.

La política proporciona en moltes ocasions estranys companys de viatge. I si no s'ho creuen, que li preguntin al papa Lleó XIV, que per a la seva missa de proclamació va omplir fins a la bandera la plaça de Sant Pere del Vaticà amb 200.000 persones entre les quals hi va haver líders polítics mundials amb tota mena de pelatges. Curiosament, però, entre tots els invitats pintorescos del pontífex van ser poques les persones que van comptar amb un privilegi relacionat amb el codi de vestimenta, que sempre és monocromàtic negre quan l'acte papal és solemne. Concretament, aquestes persones privilegiades van ser les reines "de països catòlics", que compten amb el privilegi de poder vestir-se de blanc davant d'un papa, un dret antic que segurament potser a elles ja no els importa gens ni mica, però que als mitjans roses els alegra una jornada laboral en què la crònica principal consisteix únicament a explicar una cosa tan divertida com una missa.

Aquest matí estan programades dues votacions del conclave, a Roma. Com que el degà dels cardenals va donar la pau doblement al cardenal Parolin, s’ha llegit entre línies que, aquesta vegada, Parolin desmentirà la dita, entrarà cardenal al conclave i en sortirà papa. Ja ho veurem, perquè Pietro Parolin ha fet campanya, que va començar abans de la mort del papa Francesc, i hi ha cardenals que no els ha agradat que es postulés. Parolin és un diplomàtic més que un pastor, és l’actual secretari d’Estat i és l’home que encaixa en la idea que després d’un papa polonès, un altre d'alemany i un altre d'argentí, el Vaticà hauria de posar ordre a la casa i tornar a un papa italià, coneixedor del que passa a l'organització política i econòmica, la Ciutat del Vaticà, i a l’Església, de manera que s’acabin els “invents” (paraula que remet a la visió eurocèntrica de l’Església). Però ja ho veurem.