Leire Martínez (Errenteria, 1979) ha deixat enrere disset anys com a cantant de La Oreja de Van Gogh per defensar una trajectòria pròpia. El que pensa sobre el tancament d'aquella etapa va quedar clar en la cançó que va publicar l'any passat, Mi nombre. És també la que ha triat per obrir l'àlbum Historias de aquella niña (Sony, 2026). La cantant basca l'està presentant en directe en una gira que passa el dissabte 14 de març pel Festival Polar Sound de Baqueira-Beret i el diumenge 15 (amb les entrades exhaurides) per la sala Razzmatazz de Barcelona.

Ha estat qüestió de dies: de desconeguda a primera pàgina. Va començar a treure el cap la setmana passada, tímidament, en aquesta anàlisi fins que aquest matí ha aterrat a la nostra portada i a la de tots els diaris. El seu nom és Leire Díez i per poc que ahir sentissin les notícies saben que és la persona que va comparèixer a Madrid davant dels mitjans dient que ella investigava una unitat de la Guàrdia Civil per escriure un llibre.

Leire Martínez (Errenteria, 1979) ha sigut durant gairebé disset anys vocalista de La Oreja de Van Gogh i al llarg de la seva trajectòria ha hagut de lidiar amb l’allargada ombra d’Amaia Montero, primera cantant del grup de Sant Sebastià. Sis mesos després que s’anunciés la seva sortida de la banda amb un comunicat que va agafar tothom per sorpresa –inclosa ella–, Martínez comença carrera en solitari. La carta de presentació és Mi nombre, cançó que inclou nombrosos dards contra els seus companys. N'hi ha prou amb un exemple: "Mai vaig ser teva, busca't algú que em substitueixi. Ja ho vas fer una vegada, però ja no podràs amagar més dues cares i un nom".