És possible que la seguiu a les xarxes ( @congafas_ a Instagram), on, amb sentit de l'humor, il·lustracions i missatges punyents, Laura Camps de Agorreta (Barcelona, 1984) defensa els drets de la classe treballadora. També parla de criança, de l'esgotament físic i mental de les mares, de la falta d'ajudes i de la no-conciliació. Aquesta activista digital i consultora en comunicació publica ara l'assaig No nos da la vida (Bruguera 2025), on reflexiona sobre el mal dels nostres dies: la falta de temps i la relació entre la feina i la vida.

Si fes jornada completa, en Mirko hauria de treballar set hores i mitja, però ja fa sis anys que en fa cinc i mitja. Durant aquest temps s’ha acollit a una reducció de jornada per poder compaginar la feina i la criança dels tres fills que té amb la seva dona. A més, en tenen dos, un cadascú, amb parelles anteriors. Així que, en total, hi ha dies o setmanes que en són cinc, de fills. Fa més de vint-i-cinc anys que viuen a Barcelona, però no hi tenen família extensa; ell és alemany i ella ve de Veneçuela i, per tant, s’han hagut d’organitzar molt, durant aquests anys. 

Junts per Catalunya ha assumit un risc notable tombant la proposta estrella de la vicepresidenta Yolanda Díaz, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Els riscos són necessaris en moments de feblesa o indefinició, i és evident que el partit de Puigdemont es troba en la imperiosa urgència d’obtenir visibilitat i de marcar perfil propi. Sens dubte, ho ha aconseguit; el que està per veure és si el risc haurà pagat la pena. Cal recordar que, segons el darrer sondeig del CEO, el 70% dels votants de Junts estaven a favor de la reducció de jornada, en un moment en què la percepció dominant és que, si bé l’economia espanyola va raonablement bé, aquesta bonança no estén els seus efectes a la majoria de la població.

Fa mesos que Sumar veu com s'enfonsen les seves perspectives electorals a les enquestes. D'aquí que un dels objectius estratègics de la formació és aconseguir que s'identifiqui la marca de Yolanda Díaz com el motor del progrés social dins del govern espanyol. En aquesta meta hi té un paper central la reducció de la jornada laboral. Tal és la importància que se li ha donat a la mesura que la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va fer abans de l'estiu una gira per diversos punts de l'Estat per promocionar-la i la formació va dissenyar una campanya específica per promoure-la amb el lema "Treballar menys, viure millor". Díaz s'hi ha implicat a fons mentre el PSOE s'ha mantingut en un segon pla davant d'una proposta que a Sumar li serveix per marcar perfil propi dins de la coalició. És per tot plegat que la derrota d'aquest dimecres al Congrés és sobretot un cop per a Díaz.

Després que aquest dimecres el Congrés dels Diputats tombés el projecte de reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores, que també incloïa un nou registre horari, la vicepresidenta segona i ministra de Treball no ha trigat ni 24 hores a moure fitxa: el ministeri de Treball ha obert la consulta pública prèvia sobre el projecte de reial decret per a la reforma del registre horari per mirar d'aprovar-la per separat de la reducció de jornada.

"Ens mantenim perquè no hi ha hagut canvis". A menys de 24 hores que es debati al Congrés l'esmena a la totalitat de Junts contra la reducció de la jornada laboral, els de Carles Puigdemont han confirmat que el govern espanyol s'endurà un important revés parlamentari aquest dimecres i han culpat el govern espanyol del fracàs de la negociació, que s'ha allargat mesos. "No donarem els nostres vots sense tenir garanties i en lleis que posen en risc la viabilitat del teixit empresarial i productiu de Catalunya, encara menys", ha defensat en roda de premsa la portaveu juntaire al Congrés, Míriam Nogueras, que ha acusat Sumar d'haver buscat un "titular ràpid" i de no haver respost amb "concrecions" les peticions de Junts. Nogueras ha argumentat que el seu partit no està en contra de la reducció de la jornada laboral, però que la proposta del ministeri de Treball "és incompatible amb l'estat del benestar" perquè "obliga a reduir a aquells [empresaris] que no poden assumir-ho". Els de Yolanda Díaz, en canvi, atribueixen el rebuig dels juntaires a una voluntat política més que a un xoc pels continguts del text i també pels vincles de Junts amb la patronal catalana Foment del Treball.

Davant la falta de suports parlamentaris, el govern espanyol va decidir deixar per a després de l'estiu la negociació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les grans promeses de la legislatura actual, sobretot per a qui n'ha fet bandera des del primer minut, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i alhora cara visible de Sumar, el soci minoritari del govern de coalició.

Canvis als claustres d'escoles i instituts de cara al nou curs: els docents més grans de 55 anys podran sol·licitar una reducció de dues hores de classe setmanals. Tal com s'especifica al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) aquest dilluns, els professors que s'acullin a aquest benefici hauran d'haver complert l'edat requerida abans de l'1 de setembre i, per primera vegada, no estaran obligats a quedar-se dins del centre durant aquestes hores. Així i tot, des d'USTEC, el sindicat majoritari al sector, s'han mostrat disconformes amb certes condicions de l’acord, i hi ha incertesa per com se substituirà tot el personal que adopti la proposta.

Tothom ho ha experimentat algun cop: en les setmanes laboralment més curtes, perquè hi ha algun dia festiu, ens sentim, en general, més descansats i de més bon humor. I, a més, segurament, els quatre dies que passem a la feina rendim més. Això no és una percepció personal: diversos estudis internacionals han trobat una relació positiva entre una reducció de la jornada laboral i una millora del benestar del treballador, així com del seu rendiment laboral.  

Feia dies que el Congrés dels Diputats no agrupava tants alts directius d'algunes de les principals empreses de l'Estat, i també el màxim representant de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i de l'espanyola CEOE, Antonio Garamendi. De fet, tots ells solen ser reticents a l'hora de deixar-se fotografiar en actes que van més enllà de l'esfera empresarial i econòmica, i encara hi posen més traves si entren de ple en un espai polític.

"Hem estat analitzant les situacions dels mandats dels agents més representatius, hem generat un debat intern i per unanimitat s'ha plantejat mantenir el topall de dos mandats afegint la possibilitat d'un tercer mandat en condicions excepcionals". Així ha anunciat el president de Pimec, Antoni Cañete, un punt clau de la modificació dels estatuts votada en assemblea general aquest dimarts, que fins ara limitava a dos el nombre de mandats per un mateix president. Segons ha puntualitzat Cañete, aquest concepte de "2+1" s'utilitzaria "només en circumstàncies en què s'hagi de plantejar un tercer mandat".