Feia uns mesos que el llibre En terra de meravelles (Angle Editorial, 2025), de la filòsofa i professora Eulàlia Bosch, em perseguia per casa. Inconscientment, se m’atansava i se m’allunyava: el dia que va arribar, els seus colors m’insistien sobre la taula del menjador; el vespre següent, esperava pacient una oportunitat a la tauleta de nit; l’endemà, amb l’arribada d’un nou llibre, va veure’s desplaçat a la taula del despatx. Els dies passen i hi ha lectures que no troben el seu moment, fins que finalment les comences i entens per què sempre les havies mantingut a prop, fent un passeig erràtic per casa, evitant relegar-les del tot a la pila de títols pendents que en el fons saps que mai llegiràs.

Un sofà abandonat enmig del carrer, un piano que aixopluga els somnis de la infància, una visita privada a les coves d'Altamira, una americana blava que li fa veure que el vermell és un color perillós cap al nord... Les històries recollides per Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) a En terra de meravelles (Angle Editorial) estan escrites en moments vitals i en llocs molt distants al llarg dels anys, però com va explicar l'autora durant la presentació del llibre dimarts a La Central, no es poden considerar ben bé una autobiografia, ni vital ni intel·lectual, tot i que és inevitable fer-ne també aquesta lectura. "No he pensat el llibre com una biografia, que em seria impossible fer-ho, sinó que pretenc explicar com tot se m'acaba convertint en una història. Això em passa a mi i a molta gent, però el cert és que és així com em relaciono amb mi mateixa, contant-me històries a partir d'un fet qualsevol quotidià, i així em relaciono amb els meus amics". D'aquelles històries que anava escrivint i acumulant en un calaix n'ha sortit aquesta selecció que ella, inicialment, no pensava ni que fos per publicar.