Romería, la pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carla Simón després d'Estiu 1993 i Alcarràs, ha obtingut tretze nominacions als premis Gaudí, que celebraran la 18a edició el 8 de febrer del 2026 al Gran Teatre del Liceu. La pel·lícula de Simón lidera la cursa dels premis juntament amb Sirat, d'Oliver Laxe, que suma dotze nominacions. Laura Weissmahr i La Dani han llegit les nominacions en un acte que s'ha celebrat aquest dimarts a la Pedrera i que ha comptat amb la presència de la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que enguany també opta als premis amb el drama d'època Frontera.

La família, ja ho sabem, és matèria literària de primera qualitat, fins i tot diria que és una inspiració inevitable. La família ens ha fet com som, en bona part, i ens fa veure el món d’una determinada manera, de vegades per seguir la línia que ens ve marcada, de vegades per fugir-ne o anar-hi en contra.

A Llacunes, un curt anterior a Estiu 1993 (2017), Carla Simón recupera les cartes i alguns vídeos de Neus Pipó, la seva mare, mentre recorre els paisatges per on ella va transitar dècades abans. La pel·lícula acaba a l'Hospital del Mar, amb la càmera enfocant l'horitzó mentre sentim les últimes voluntats de la Neus, que abans de morir nomena el seu germà tutor legal de la seva filla Carla. L'inici de Romería entronca amb aquest final per cobrir algunes d'aquestes llacunes. La Marina (Llúcia Garcia), una jove estudiant de comunicació audiovisual, viatja per mar des de Barcelona a Galícia per obtenir el reconeixement oficial de la seva família paterna. El diari que va escriure la seva mare de la seva estada allà li serveix de guia.

Tres produccions catalanes han estat preseleccionades per l'Acadèmia del Cine Espanyol per representar Espanya en la lluita per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional: Romería de Carla Simón, Sirat d'Oliver Laxe i Sorda d'Eva Libertad. La lectura de les pel·lícules candidates l'han fet dos acadèmics espanyols que també són membres de l'Acadèmia de Hollywood: l'actriu Emma Suárez i l'actor Juan Diego Botto. Amb ells hi havia el president de l'Acadèmia del Cine Espanyol, Fernando Méndez-Leite, i la notària Eva Fernández Medina. La representant espanyola als Oscars de l'edició anterior va ser Segundo premio, que finalment no va aconseguir la nominació de l'Acadèmia de Hollywood.

El diari d'una mare de la qual gairebé no té records és el mapa que la Mariana (la debutant Llúcia Garcia Torras) utilitza a Romería per explorar la memòria dels seus pares biològics, morts a conseqüència de la sida quan ella era una nena petita. La nova pel·lícula de Carla Simón, que s'estrena aquest divendres, radiografia els silencis i tabús que perviuen en la memòria d'una família gallega a través de la mirada inquisitiva d'una adolescent que peregrina a terra sagrada (allà on els seus pares van ser joves i feliços) a la recerca del seu llegat. Però Romería és també una invocació agredolça dels esperits errants d'una generació maleïda i massacrada, un acte cinematogràfic de justícia poètica i dignitat personal.

El 2016, un any abans de dirigir Estiu 1993, Carla Simón va fer un curtmetratge, Llacunes, a partir de textos de les cartes que conservava de la seva mare, Neus Pipó, morta a causa de la sida el 1993, i d’un fragment de pel·lícula domèstica en què apareixia una Pipó jove i despreocupada traient-se la son de les orelles. Una dècada després, convertida en la cineasta catalana de referència per a una nova generació de directors, Simón torna a les cartes de la seva mare, convertides ara en frases del diari matern que una adolescent llegeix durant un viatge a Galícia per conèixer la família del seu pare, que va morir quan ella era petita, igual que la mare. L’anhel de posar imatges a la història d’amor dels pares i, sobretot, de saber qui eren aquelles persones que no recorda recorre Romería, el tercer llargmetratge de Simón, la darrera entrega de l’extraordinari univers que la directora ha construït a partir dels seus materials familiars íntims.

No deixa de ser bonic que Carla Simón (Barcelona, 1986) presenti Romería al Festival de Canes embarassada de més de vuit mesos o, com ella mateixa diu, “prenyadíssima i preparada per a tot el que hagi de passar”, perquè la pel·lícula és la carta d’amor d’una filla a uns pares que va perdre massa d’hora i dels quals no té gairebé records. La tercera pel·lícula de la directora d’Estiu 1993 i Alcarràs acompanya una adolescent catalana amb l’anhel d’estudiar cinema en el seu viatge a Galícia per conèixer la família paterna i els espais on va transcórrer la història d’amor dels seus pares. Romería, que parla en català, castellà i gallec, torna a demostrar el talent extraordinari de Simón per capturar els ritmes de la vida i el llenguatge secret de les famílies, però en la segona meitat del film també obre una porta nova en el seu cinema, una de més lliure i fantàstica que abandona el realisme estricte del seu cinema anterior.