La disputa entre el PP i Vox està a l'ordre del dia amb el cicle electoral autonòmic, en el qual l'extrema dreta està conquerint terreny als d'Alberto Núñez Feijóo. Però la pujada dels de Santiago Abascal ja fa temps que es detecta en la demoscòpia, també a escala estatal. En els últims mesos, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el líder de Vox ja ha superat Feijóo en les preferències com a president del govern espanyol. Cap dels dos ha arribat a fer ombra a Pedro Sánchez –que els duplica en adeptes–, però en un any hi ha hagut un canvi substancial de tendència. Des de les eleccions del 23 de juliol del 2023 fins a l'abril del 2024, el líder del PP superava el de Vox en més de deu punts com a líder preferent per ocupar la Moncloa. La diferència es va seguir escurçant fins que va arribar als dos punts el novembre del 2024, després que Vox sortís de tots els governs autonòmics i deixés de tenir responsabilitats de govern. I el 2025 es va produir el 'sorpasso', que es manté en el darrer baròmetre.

Un dels debats més candents aquesta setmana al Congrés dels Diputats ha estat la prohibició del burca promoguda per Vox. Tot i que no va prosperar i només va obtenir els vots del PP, la iniciativa de l'extrema dreta va obrir la veda de la discussió sobre la idoneïtat de prohibir o no l'ús del vel integral. Junts va presentar el mateix dia una proposició de llei per prohibir-lo en els espais públics –un text que el PSOE s'ha obert a estudiar–, el PP va seguir el mateix camí dos dies més tard i Esquerra també vol dir-hi la seva. Segons fonts del partit consultades, els republicans no són partidaris de prohibir el vel integral i preveure conseqüències penals per a les dones que ho incompleixin, però sí que advoquen per "desincentivar-ne" l'ús a través de l'obligatorietat del treball a la comunitat. És la seva "solució efectiva" per "acabar amb el burca" evitant que la mesura acabi perjudicant les dones que el porten, creuen. "Convertir el burca en un delicte les aïllarà més", avisava ja el mateix líder d'ERC, Oriol Junqueras, aquesta setmana.

La prohibició del vel integral és un debat recurrent a Catalunya i a l'Estat, però mai s'ha acabat d'abordar de manera profunda. Ara el PSOE està disposat a parlar-ne amb Junts, que ha registrat una proposició de llei –tal com van fer al Parlament– per prohibir el burca als espais públics. Ha sigut la reacció dels juntaires arran del seu vot en contra de la llei presentada per Vox en el mateix sentit, que només ha comptat amb el suport del PP i que el Congrés ha tombat amb 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció.

Fa poc ha estat rebutjada la moció d'Aliança Catalana, presentada amb el suport de Vox, que intentava prohibir les diferents formes del vel islàmic en espais públics o institucions com escoles i instituts. Es provava de ressuscitar així un vell debat que a Catalunya es va obrir el 2010. Avui, al voltant de vint municipis catalans encara conserven ordenances amb algun tipus de prohibició.

Just després dels atemptats del 17-A vaig assistir a una reunió a porta tancada on un destacat membre d’ERC va deixar anar la següent sentència: “La prova que Catalunya és terra d’acollida és que la legislatura vinent tindrem un mocador al Parlament”. Un mocador, va dir. No una dona llicenciada i amb màsters i experiència professional d’origen immigrant i musulmana. No, per a ell (un home) el que més destacava de la Najat Driouech (a qui, per cert, sempre agrairé que em deixés els apunts de les assignatures que vam fer juntes durant la carrera) era el que duia al cap. Heus aquí com un partit que porta “republicana” en el seu nom converteix en fetitxe multiculti el símbol de l'opressió de les dones religionitzant els ciutadans i, sobretot, les ciutadanes nascudes en l’islam. Teocràcia per a la minoria, a qui, en comptes de parlar-li de drets socials, llibertat, igualtat i fraternitat, se l'interpel·la mitjançant l’acceptació del sotmetiment de les dones. Pacte entre mascles per la via d’un comunitarisme en el qual la identitat esborra la igualtat. Identitat del poder dels homes sobre les seves dones. Passem així a ser més dels nostres que d’aquí. Potser acollides, però marcades, arraconades i assimilades al gueto religiós. Driouech va fer visites a mesquites en campanya electoral amb el públic segregat i ens va ser presentada com “la primera diputada marroquina del Parlament”, quan, de fet, en la mateixa legislatura hi va haver una altra dona que va aconseguir exactament la mateixa fita: Salwa El Gharbi. L’activisme per la causa de les dones amazigues d’aquesta última no va sortir enlloc, ningú la va prendre per referent ni es va celebrar que trenqués el sostre de vidre que imposava el seu origen. ¿Quina és la diferència entre totes dues? Que El Gharbi no va tapada, i com que no va tapada ja no és representativa. És a dir: no és una mora com Déu mana. 

El clarivident Ferran Sáez Mateu feia, ahir, un altre article dels seus, ponderat, imprescindible, lúcid, de bon menjar i bon pair, sobre l’ús del vel, i el debat polític que ha generat a casa nostra. Tots sabem que ha llançat la pilota de beisbol el pitcher d’Aliança Catalana i l’ha provat d’entomar el batejador de Junts, sense encert.

Fa uns dies, el Parlament va rebutjar la moció d'Aliança Catalana de prohibir el vel islàmic. Tot plegat va generar, subsidiàriament, importants turbulències ideològiques en el si de Junts i, de retruc, en el si de la cambra que representa la totalitat de la societat catalana. Permetin-me plantejar la qüestió més enllà de la pura brega partidista: ¿aquí estem debatent un tema polític o bé una qüestió de valors culturals en un sentit ampli? Convé recordar que són coses diferents. En cas que es tracti d'una qüestió de valors, ¿el centre de gravetat del debat és la idea de tolerància entesa en el sentit prepolític de permissivitat o bé en termes polítics de reconeixement? Aclarir aquesta ambigüitat, en tot cas, no resoldria el veritable nucli del problema, que no és el de la tolerància en si mateixa sinó la dels seus límits en el context d'una societat democràtica que participa –tant hi fa en quin grau i amb quin llenguatge– del fenomen de la diversitat cultural. La clarificació dels límits de la tolerància pot desplaçar-se fàcilment cap a dos extrems pedregosos: el de l'assumpció d'actituds properes al relativisme cultural extrem ("tot val", "tota diferència és bona", etc.) o bé a l'etnocentrisme excloent (ni que sigui camuflat, en aquest cas, en la defensa dels valors occidentals).

Permeti-se’m la trampa verbal, però és que crec que pot servir per obrir encara més els ulls en el debat actual sobre l’ús públic del vel islàmic. Els partits d’esquerres consideren que un estat aconfessional hauria de donar llibertat a tothom per vestir com vulgui, sigui amb connotacions religioses o no, mentre que la resta de partits invoquen que precisament l’aconfessionalitat hauria d’alliberar les dones (i especialment les nenes) de portar el vel, o bé protegir-les d’una tradició patriarcal que els imposa una vestimenta assenyaladora i humiliant. Ambdues posicions parlen de l’aconfessionalitat com a base dels seus arguments, encara que l’extrema dreta remarqui la protecció de la tradició cristiana o catòlica. El que se’ns escapa sovint, però, és que sí que vivim en una societat confessional. Molt més del que ens pensem. No és ben bé una religió, però sí que és un dogma. Una sèrie de principis innegables. Gairebé una fe.

En certes qüestions és impossible ser equidistant. El vel de les dones, si és obligatori, és inqüestionablement una peça de roba masclista en qualsevol de les seves varietats. Més greu, evidentment, com més parts del cos cobreix, perquè és justament això el que es busca: que la dona no pugui mostrar el seu cos, com si el físic de qualsevol fos quelcom per avergonyir-se'n. El vel és equiparable a l’exhibició sistemàtica d’una pancarta masclista, i ja només per això el seu ús pot ser considerat una forma de violència sobre la dona, una més de les que, de fet, defensen públicament algunes religions.

La moció d'Aliança Catalana que proposava prohibir el vel islàmic ha fracassat al Parlament. La cambra catalana l'ha tombat amb els vots en contra de tots els partits excepte Vox, que havia negociat alguns punts amb el partit de Sílvia Orriols i amb el PP. Ara bé, la iniciativa del partit d'extrema dreta ha sacsejat Junts, que s'ha pronunciat a favor de vetar el vel a les escoles tot i votar-hi en contra, amb la resta de partits que han signat el cordó sanitari —el PSC, Esquerra, Comuns i la CUP—. El text ha generat un polèmic debat, amb un xoc entre l'alcaldessa de Ripoll i el diputat de Junts David Saldoni, que li ha retret caure en "l'odi" contra els musulmans. Per la seva banda, Aliança Catalana ha recriminat als juntaires haver-los "plagiat" el seu posicionament –tot i que el partit de Sílvia Orriols vol prohibir el vel a tot arreu, no només a les classes– i haver-se convertit en la seva "marca blanca". Des de la part esquerra de l'hemicicle, els grups s'han endut les mans al cap per una mesura que consideren contrària a la llibertat religiosa, alhora que han defensat la necessitat de lluitar contra les discriminacions a les dones. De fet, des del Govern, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació que la prohibició del vel a les escoles no encaixa amb la regulació actual.

Junts s'ha mostrat partidari aquest dimecres de prohibir el vel islàmic a les escoles en l'etapa d'educació obligatòria –una posició que també manté el PP–, mentre que Aliança Catalana ha impulsat una moció al Parlament, que es rebutjarà aquest dijous, perquè la Generalitat prohibeixi aquest símbol religiós en tots els espais públics. Aquest no és un debat nou i ja s'ha replicat en el si dels estats europeus. Quina és la regulació als països de l'entorn? A continuació, els corresponsals de l'ARA detallen què passa al Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.

Junts vol prohibir el vel islàmic a les escoles; el burca i el nicab a l'espai públic; i el burkini a les piscines. Així ho ha traslladat el partit aquest dimarts als mitjans de comunicació després que, tal com ha avançat l'ARA, aquesta qüestió sacsegés l'executiva dilluns, on van aflorar diferents sensibilitats dins la formació. La direcció del partit va tenir aquesta discussió arran de la moció d'Aliança Catalana que es votarà aquest dijous al Parlament i que defensa vetar el vel islàmic en tots els espais públics.