El festival Temporada Alta ha tancat la seva 26a edició en un horitzó que el situa a la corda fluixa. "Ha estat l'any més complicat amb molta diferència", afirma el director del festival gironí, Salvador Sunyer. D'una banda, Bitò Produccions, responsable de Temporada Alta, ha organitzat el festival sense haver signat els convenis amb les administracions que contribueixen al pressupost. "El ministeri de Cultura va aprovar la subvenció d'aquest any fa 15 dies i just aquesta setmana hem signat el conveni del 2017 amb l'Ajuntament. Encara tenim pendents cobraments del 2016. Treballar així és una tortura", lamenta Sunyer, que fa anys que reclama ajudes plurianuals per poder programar a més d'un any vista.

REW

<<

No deu ser fàcil créixer en una família de vuit germans. Com tampoc ser un adolescent que somia ser actor pensant que no ho serà. Però n’hi ha que neixen amb estrella i un d’aquests és Lluís Homar. Va ser escolanet i boy scout i encara va tenir temps de forjar-se als Lluïsos d’Horta, un temple del teatre de barri. “Al principi hi anava com a espectador. Un dia, amb 6 o 7 anys, em van posar una túnica i em van fer sortir a la Passió a cridar «Hosanna, Hosanna»”. Ho recorda seriós, però es relaxa una mica més parlant d’aquelles companyies de teatre amateur que freqüentava. I, causalitats de la vida, va ser el Manelic de Terra baixa qui en aquella joventut explosiva va conduir-lo fins al nucli fundacional del Teatre Lliure. “Era el 1976. Vaig ser en el moment adequat en el lloc oportú”, resumeix. I deixa anar el seu primer somriure.

]]>

Va esperar fins a complir els 50. I després va agafar embranzida. Ramon Madaula ens tenia acostumats a haver-lo de definir com a actor, però un bon dia es va posar a escriure teatre i no ha parat. I amb les idees molt clares: sempre ha tingut molt present que la seva ambició és el gruix. Arribar al màxim d’espectadors possibles. Teatre comercial, sí. Però no necessàriament complaent. La setmana passada, Ramon Madaula va presentar en societat la seva quarta obra, Adossats, al festival Temporada Alta, i després de la fugaç estrena per terres gironines la peça arriba al Teatre Romea (del 15 de desembre al 28 de gener) en unes dates ben oportunes. Els espectadors que necessitin refer-se de la sobredosi de sucre nadalenc trobaran un antídot (tot i que en clau de comèdia, marca de la casa) en aquest text ben preparat per posar-nos el dit a l’ull per la via de les relacions familiars.

]]>

Amb un vestit negre i un llaç groc al braç, Cristina Clemente ha recuperat aquest dilluns l’arbitratge del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta després d’haver-lo cedit temporalment a Clàudia Cedó. “Hem vingut a remuntar el dia”, ha promès d’entrada, fent un cop de cap per assenyalar les quatre cadires reservades als Jordis i als consellers empresonats. Després de dedicar “als espanyols” un esbojarrat ball de 'La chica ye-yé' rematat amb el 'Passi-ho bé' de La Trinca, Clemente ha donat pas als dos finalistes de la 7a edició del torneig: Laia Alsina i Xisco Rosselló, que han derrotat els dramaturgs Carla Torres, Manuel Veiga, Anna Maria Ricard, Toni Cabré i Juli Discla.

]]>

Sorneguer, afable i directe, Salvador Sunyer (Salt, 1957) és un apassionat conversador que no defuig cap tema i que ha sabut fer créixer el festival teatral Temporada Alta fins a situar-lo entre els més prestigiosos d’Europa.

]]>

El festival Temporada Alta manté, en superar l'equador, una xifra d'entrades venudes semblant a la de l'any passat. Sí que hi va haver uns dies de "paràlisi" de la venda, segons ha explicat el director del festival, Salvador Sunyer. Aquest període va des dels registres de la Guàrdia Civil al departament d'Economia fins a l'empresonament dels consellers. "Aquells dies tot va quedar bloquejat però ja hem anat recuperant el ritme habitual", diu Sunyer, tot i que que admet que podrien tancar per sota de l'any anterior amb un descens que no trencaria el "to" de fregar la plena ocupació.

]]>

‘Grensgeval (El cas de la frontera)’

Teatre Principal de Girona (Temporada Alta). 18 de novembre

El món del teatre ha reaccionat entre nosaltres davant el drama dels refugiats amb algunes magnífiques propostes, com aquell sobrecollidor ‘De Damasc a Idomeni’ al Lliure el setembre de l’any passat, i més recentment al mateix Lliure el commovedor ‘El metge de Lampedusa’, de Xicu Masó. El belga Guy Cassiers ho ha fet també amb un espectacle aixecat sobre el text ‘Die Schutzbefohlenen’ [Les sales], de la Nobel de literatura Elfriede Jelinek, amb resultats força menys encoratjadors i, sobretot, menys colpidors, encara que interpretativament i formalment estigui molt ben acabat.

]]>

El llenguatge neutral no existeix. Qualsevol discurs es regeix per una intencionalitat més o menys òbvia que busca manipular el lector. L’escriptora austríaca i premi Nobel Elfriede Jelinek ho sap i ho denuncia constantment al seu blog, on absorbeix històries de l’actualitat i les comenta donant veu a punts de vista que difereixen de la lectura hegemònica per, així, trencar-la. La crisi dels refugiats i la resposta d’Europa són un dels temes recurrents del blog de l’escriptora, que tres anys enrere va començar a escriure sobre aquesta qüestió.

]]>

“Els Sopa de Cabra tenien un projecte, nosaltres buscàvem un espectacle de clausura i aquest any unim esforços fent una llista única”, va ironitzar el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, quan va revelar l’origen de La Nit dels Sopa, un festival d’un sol dia que es farà al Pavelló de Fontajau de Girona el 9 de desembre i que aplegarà en un mateix escenari el grup gironí, Adrià Puntí i MClan. L’espectacle, que es farà una setmana després del concert dels Sopa de Cabra a La Nit de l’ARA al Palau de la Música (el 27 de novembre), neix de la necessitat de la banda gironina de buscar nous reptes.

]]>

El tercer cicle Connexió Flandes del festival Temporada Alta arrenca aquesta nit al Canal amb una combinació insòlita de llenguatges: La humanitat, de l’actor i director belga Josse De Pauw, fusiona una obra d’Arnon Grunberg amb música de jazz i òpera. No és menys innovador el plantejament: Grunberg i De Pauws debaten sobre el text damunt l’escenari. “La visió que dona de la humanitat em va impactar; d’una banda em va agradar, però d’una altra no podia viure, amb aquesta visió. El text em va quedar a dins i quan vaig conèixer l’autor li vaig demanar si voldria estar amb mi damunt l’escenari”, explica De Pauws, que posa en relleu la crítica de Grunberg als intel·lectuals i artistes que exploten el vessant més trist de la humanitat amb els mateixos mitjans. “La raó per la qual la humanitat no pot ser d’una altra manera és que volem ser tan bons humans que no hi arribem”, afirma.

]]>

Dimecres vinent s’aixeca el teló de la vint-i-sisena edició del festival Temporada Alta. Un any més, el gran esdeveniment escènic de la tardor es converteix en la porta d’entrada a Catalunya de grans espectacles internacionals. Alguns creats per artistes de renom mundial, com Alain Platel, Guy Cassiers, Oskaras Korsunovas i Declan Donnellan, i d’altres que ja han aconseguit fer molt soroll als seus països d’origen però encara no s’han trobat amb el públic català. Tota una invitació per visitar el millor de l’escena estrangera sense moure’s dels teatres gironins.

]]>

D’aquí uns dies el director Declan Donnellan, el líder de la companyia Cheek by Jowl, inaugurarà el festival Temporada Alta amb la seva lectura de l’obra de Shakespeare Nit de reis. Tots els actors són homes, i s’encarreguen de fer tant els papers masculins com femenins: pura fidelitat amb la manera de fer teatre de l’època isabelina. A Donnellan li agrada la fórmula, que ja ha aplicat en diferents muntatges. On, si no és en escena, tindria sentit travessar la frontera del gènere sense que ningú es remogui a la cadira per una crisi d’inversemblança? On, si des del mateix moment d’entrar a la sala, tot espectador sap que assistirà a una representació, a una ficció, i la seva responsabilitat perquè tot funcioni és estar predisposat a creure’s per una estona que tot allò és possible?

]]>

Apoc a poc les sales catalanes s’espolsen la indolència estiuenca per obrir nova temporada (sense oblidar el mèrit de les que no abaixen el teló a l’agost). El retorn amenaça de sobredosi amb el riu de propostes de Tàrrega i Temporada Alta, provoca el pessigolleig de la descoberta en el cas de les estrenes i ens remet a una plàcida zona de confort a les sales que recuperen espectacles del Grec.

]]>

L'actualitat més punyent entra al Temporada Alta. Alguns dels 97 espectacles que es podran veure dins la 26a edició festival, que se celebrarà entre l'11 d'octubre i el 12 de desembre, abordaran temàtiques com la memòria històrica, la crisi dels refugiats, el narcotràfic i l'ètica periodística. Hi haurà 65 espectacles d'autoria catalana, 25 d'internacionals i 20 de creació contemporània.

]]>

La pròxima edició del Temporada Alta inclourà dos muntatges d'obres de Shakespeare molt diversos. L'organització del festival ha fet públic aquest dimarts que s'hi podrà veure 'Mendoza', la versió de 'Macbeth' de la companyia mexicana Los Colchos, que visiten per primera vegada el festival.

]]>

El Temporada Alta continua oferint nous tastos de la programació d'aquest 2017. Coincidint amb la posada a la venda d'alguns dels espectacles, el festival ha desvelat part del seu cartell. El dramaturg i director Pau Miró hi serà per partida doble, perquè a més d'estrenar-hi la seva adaptació del 'Cyrano' amb Lluís Homar, també portarà al Temporada Alta 'Un tret al cap', on reflexiona sobre el periodisme i l'ètica professional.

]]>

Després de posar-se a la pell de tots els personatges de 'Terra baixa', Lluís Homar tornarà a trepitjar el festival Temporada Alta, que tindrà lloc a Girona de l'11 d'octubre al 10 de desembre. En aquesta ocasió, Homar encarnarà Cyrano de Bergerac en un muntatge dirigit i reescrit per Pau Miró. 'Cyrano' també comptarà amb Joan Anguera, Albert Prat, Àlex Batllori i Aina Sánchez al repartiment i, després d'estrenar-se a Girona, farà temporada al Teatre Borràs. L'espectacle és una de les coproduccions que el Temporada Alta ha donat a conèixer aquest dimecres.

]]>