En aquesta legislatura espanyola hi ha hagut diverses cessions competencials a Catalunya, però n'hi ha una pactada enguany que també pot tenir un impacte significatiu: la competència de gestió integral dels secretaris i interventors municipals. D'una banda, la van acordar Junts i el PSOE el darrer divendres de maig amb una esmena transaccional, a través d’una nova disposició addicional a la llei de bases de règim local en la tramitació de la llei estatal de funció pública. La Generalitat, però, ja havia arrencat el compromís de traspàs en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del febrer, tot i que s'ha de concretar al llarg de l'any.

Tots ens queixem de la burocràcia administrativa i tendim a carregar les culpes contra la idea del funcionari perepunyetes o contra el polític maldestre. I ens quedem ben descansats. Però, si som honestos, també coneixem bons servidors públics que fan una feina callada i poc visible, i sense els quals les coses sortirien encara pitjor. L'administració que tenim més a prop, la municipal, acostuma a ser l'ase dels cops. A Catalunya, a més, hi ha un minifundisme administratiu municipal, amb 947 ajuntaments. Són molts. Segurament massa. A efectes d'eficàcia i d'economia d'escala, caldria agrupar-ne alguns. Es va intentar fa 25 anys amb l'anomenat Informe Roca, però els partits no s'hi van atrevir i ha persistit la política de campanar. Amb les consegüents disfuncions i manca endèmica de recursos i professionals. Costa molt fer rodar bé tots els engranatges d'una administració, i quan és molt petita no ho pot fer tot.