L’última emissió de La familia de la tele va ser tan patètica com la primera. Es tanca així un dels episodis més penosos i esperpèntics de la televisió pública espanyola. Els seus protagonistes s’ho van prendre amb sentit de l’humor, com ja va passar amb les rampoines del Sálvame quan els van fer fora de Telecinco. Van transformar l’acomiadament en un viatge al més enllà: “Algunos de sus miembros se van de viaje rumbo a la inmortalidad”, asseguraven. I anunciaven amb sarcasme que marxaven amb un ritual mai vist a la televisió. “Nos vamos al estilo egipcio, una de las antiguas civilizaciones, la base de la cultura y el saber”. Al decorat hi van afegir uns sarcòfags enormes de cartró pedra i apel·laven a la protecció dels déus i a una nova mort per tornar a néixer. Però el plató més xaró de la televisió, que ha tingut un cost aproximat de 365.000 euros, només ha sigut el temple del mal gust. I la ignorància, la mala gestió i la irresponsabilitat pública han sigut les deesses que han invocat. Ha sigut la tomba de la vocació de servei.

De 15.50 a 17 h. Aquest serà a partir del 2 de juny el nou horari de La familia de la tele, el programa amb què Televisió Espanyola volia dominar la tarda entre setmana. Una audiència per sota de les expectatives en el primer mes d'emissió ha dut la direcció de TVE a retallar-ne la durada. El programa, un intent d'emular les antigues tardes de glòria de Telecinco amb presentadors com María Patiño, Aitor Albizua i Inés Hernand (i col·laboradores com Belén Esteban), estava pensat com un contenidor de 15.50 a 20.30 h, amb dos blocs separats per les sèries Valle salvaje i La promesa. Tanmateix, no ha acabat de rutllar. De fet, dijous la quota de pantalla va tocar fons: un 5,5% en el primer bloc (de 15.50 a 16.50 h) i un 5,7% en el segon (de 18.40 a 20.30 h).