La gran diferència és un conte sobre l’origen del patriarcat. Un bon dia la Principesa del regne de Lutunia es cansa de rentar els mitjons dels ciutadans del país i el seu conseller, en Machiav, li proposa un pla: es proposa dividir la societat lutuniana, fins ara diversa i igualitària, en dos grans grups. A partir d’aleshores, separaran els Lutunis de les Lutunes i les segones començaran a canviar el seu dia a dia irreparablement. La història, amb mirada feminista, ens remet a conceptes com ara la diferència, la desigualtat, la construcció de les identitats, els cossos o la divisió sexual del treball. Recomanat a partir de 5 anys.

La literatura juvenil viu un bon moment, tal com reconeixen diferents agents del sector editorial implicats en la producció literària que abasta aquesta franja d’edat. Malgrat que és una etapa en què es perden lectors respecte a la infantil –el Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya del 2021 indica que, si bé el 77,5% dels infants de 10 a 14 anys són lectors en el temps lliure, a partir dels 15 anys la mitjana baixa fins al 64,9%–, la qualitat de les obres publicades és alta, la diversitat temàtica i d’estil és una tendència en augment i les editorials innoven per adaptar-se als nous temps i a les demandes d’aquest col·lectiu lector. Així i tot, encara hi ha reptes, però també encerts, amb què cal afrontar el futur perquè aquest bon moment es converteixi en òptim. “Els joves són persones que s’estan formant. Potser no els podem tractar com si fossin adults, però sí que ho hem de fer com si fossin intel·ligents, perquè ho són. Ens havíem ficat tant al cap la idea general que el jovent no llegeix, que fa l’efecte que els ho hem de donar tot mastegat i hem rebaixat massa el nivell. Al final, la lectura no els crida l’atenció perquè és l’enèsim llibre que explica amb paraules fàcils una història meravellosa on tot també és molt fàcil”, assenyala Jordi Martín Lloret, editor d’Animallibres. Explica que aquesta situació s’està revertint però que també cal trobar la clau per seduir els joves perquè arribin a llibres que els formin com a futurs bons lectors i també com a futurs bons escriptors. “Ens interessa que l’ofici d’escriure continuï i una manera de fer-ho és assegurar-los que el que llegeixen és de bona qualitat. Els que ens dediquem a l’edició tenim sentit comú, no publiquem qualsevol cosa, però, en cert grau, també hem d’arriscar perquè, si no, ens quedem estancats com a cultura, com a llengua, com a poble”.

Si apareix porridge, la traducció seria pa amb tomàquet? Doncs no totes les paraules serveixen. A més, hi ha girs lingüístics i rimes. Mots que en la llengua original tenen un sentit determinat i, en català, no signifiquen el mateix. Traduir un llibre infantil i juvenil no és passar el text d’un idioma a un altre. Encara que el llenguatge pugui semblar més senzill que en les obres d’adults, sempre hi ha matisos: cal interpretació i molta adaptació. Recrear un món que ens ve donat però reescrivint-lo amb imaginació. Tot un challenge; més ben dit, un desafiament a l’altura dels grans traductors.

Des de l’inici de la humanitat existeix l’art d’explicar històries. En les antigues civilitzacions ja es té constància de la narració oral com a recurs per transmetre coneixements als més petits. Els protagonistes d’aquestes històries generalment eren animals amb qualitats humanes, i en la literatura infantil i juvenil contemporània veiem com aquesta tendència continua ben viva.

Raimon Portell retrata la relació entre avis i nets amb delicadesa i ens acosta la vellesa amb ulls d’infant. Un text poètic farcit d’amor i d’humor. I és que hi ha avis de tota mena. N’hi ha de riallers i de rabiüts, alts, baixos i panxuts, desmemoriats i atletes, científics i poetes. Però tots, tots, tots, es desviuen pel mateix… Recomanat a partir de 3 anys.

Un conte fantàstic que ens convida a viatjar sota terra per descobrir les meravelles ocultes d'una de les cultures més importants a la història: l'egípcia! Jeroglífics, piràmides, animals, misteri i diversió acompanyaran aquesta vegada l'entranyable talp Felip en el segon dels seus viatges. Recomanat a partir de 3 anys.

Desastres naturals, desforestació de boscos, tsunamis, augment de la temperatura global... Cada cop, els nens i joves estan més avesats a un seguit de notícies relacionades amb l’ecologia i amb la crida urgent per preservar el nostre planeta. Aquest fet preocupant ha portat cada cop més editorials a incloure una línia de llibres que aborden l’ecologisme amb l’objectiu de sensibilitzar petits i joves.

Ja podeu trobar a les llibreries, de la mà del segell Baobab (Estrella Polar), l’únic conte infantil que va escriure Montserrat Roig (1946-1991): El meu amic i jo. Un text publicat originalment a la revista Cavall Fort el 1966 i pràcticament oblidat que ara es rescata per al gran públic en format d'àlbum il·lustrat. L’autora, una de les veus literàries més importants en llengua catalana i que l'any passat hauria fet 75 anys, ens deixa un llegat valuós per als més petits gràcies a una història que reivindica el valor de l’amistat i l’empatia. Explica la història d'en Jips i en Jeps, que són amics des de fa molts anys. Són carn i ungla i sempre ho fan tot junts: són inseparables. A més, tots dos tenen moltíssima força i això els fa encara més especials. Però un dia un company d’escola els fa una pregunta que farà trontollar la seva sòlida amistat… Recomanat a partir de 5 anys.

“Un llibre infantil ha de tenir màgia perquè els infants puguin enganxar-se a la història i ha d’estar redactat d’una manera prou senzilla perquè puguin entendre’l. Alhora, però, ha de tenir un fil que puguem estirar per anar una mica més enllà i treballar l’àmbit emocional. És a dir, els llibres emocionals han de ser portes per poder empatitzar amb els altres. Per tant, han de permetre identificar les emocions, els sentiments i els pensaments i, a partir d’aquí, poder fer les reflexions convenients”, assegura Noemí Fernández. Juntament amb Lídia Alcázar és autora de L’embolic (Bindi Books, 2021), un llibre que parla dels pensaments angoixants que té al llarg del dia l’Anna, la protagonista, i que no la deixen dormir durant la nit.

Coincidint amb el Dia Internacional de la Lectura en Veu Alta, que aquest any se celebra demà dimecres, 2 de febrer, l'editorial Flamboyant impulsa una iniciativa per posar en valor els beneficis de llegir en veu alta. Per això ha reunit més de vint autors, il·lustradors, traductors, llibreters, bibliotecaris, periodistes i prescriptors, que llegiran la novel·la infantil Mofeta i Teixó, escrita per Amy Timberlake i il·lustrada per Jon Klassen. La iniciativa es podrà seguir en directe a través de les seves xarxes socials, a Facebook i Twitter i també al seu canal de YouTube. Se'n farà una lectura en català, a partir de les 10.30 h, i una altra en castellà, a partir de les 15.00 h.

Aquesta mateixa setmana s'han conegut els guanyadors d'un dels premis literaris de referència pel que fa a llibres pensats per al públic infantil i juvenil, els Premis Edebé, que enguany celebren els seus 30 anys d'història. 30 anys de bona literatura, d’històries diverses, de descoberta d’autors novells o de consagració d’autors ja consolidats. Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la Rey, i Pedro Ramos (Madrid, 1973), amb la novel·la Un ewok en el jardín, han passat a engreixar la llista de premiats amb aquest guardó, gràcies a dues novel·les que commouen per la dura i crua realitat que presenten, amb paraules i silencis que conviden a no claudicar i a continuar lluitant.

Que els nostres fills i filles diguin mentides no ens agrada gens i si ho fan sovint ens preocupa, i molt. Quan ho fan els corregim i els renyem però no ens parem a pensar per què diuen mentides, quin tipus de mentides són i si totes les mentides són igual de dolentes.

S’acosta la nit més màgica de l’any i Ses Majestats, com sempre, tenen ganes de regalar llibres. Però sovint és difícil encertar perquè potser el regal va adreçat a algú que és poc lector o tot el contrari, llegeix molt. Per això us deixo una llista de llibres que no us fallaran perquè atrapen a la primera pàgina i serveixen per a totes les edats. Sí, per a vosaltres també. A més hi ha un parell d’àlbums il·lustrats que encara fan més atractiva la lectura. 

Un monstre temible que s’assembla a un coronavirus, en Blai, la Iseia, un seguici de pollets, elefants, focossos, formarietes, cuagatots i varibols emprenen un viatge a bord del Llampec II per salvar els éssers vius que habiten l’Univers. Aquest és el punt de partida argumental de l’àlbum il·lustrat En Blai, la Iseia i el Mataplanetes*, escrit per Claude Ponti i editat per Club Editor. Tota una joia.

El pròxim cap de setmana, 20 i 21 de novembre, hi haurà diversió garantida al Museu del Disseny de Barcelona, que acull la programació familiar de l’onzena edició del FLIC, el Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil (Flicfestival.com). Magalí Homs, directora del festival, reconeix que estan molt contents de poder tornar a celebrar un FLIC presencial: “El 2020 vam haver de cancel·lar 24 hores abans de començar. Tot i això, vam poder fer la part escolar al gener i al febrer”. El festival, organitzat per Tantàgora –una entitat dedicada a la promoció, difusió i creació de la literatura infantil i juvenil des de fa gairebé 30 anys–, té caràcter itinerant. A finals d’octubre va celebrar-se a Madrid, l’11 de desembre serà a Vic i, entremig, la setmana vinent a Barcelona. L’any passat la pandèmia els va obligar a ser una edició eminentment en línia, i tot el que van aprendre de l’experiència virtual els ha permès oferir una edició híbrida aquest 2021.

Una nova i fantàstica proposta del tàndem Martí-Salomó. La casa de la iaia amaga sorpreses... està plena de detalls i també d'algun ensurt! Es tracta d'un llibre de solapes que conta una història divertida; és, segons els autors, un llibre de “terror cuqui”! Recomanat a partir de 4 anys.

Aquesta setmana obrirà portes el festival que té l'àlbum il·lustrat com a protagonista, que recupera la presencialitat, amb activitats en biblioteques i llibreries a càrrec de professionals de la LIJ.

Arribar a publicar cinquanta o cent llibres no és fàcil. Requereix temps, vocació i lectors fidels. Noms com Pilarín Bayés, Jordi Sierra i Fabra, Maite Carranza, Maria Carme Roca, Jaume Cela i tants i tants altres compten amb un gran nombre de publicacions i lectors fidels al llarg dels anys. També és el cas de l’escriptora Anna Manso, que acaba de publicar el seu cinquantè llibre (cinquanta!) titulat El llenguatge secret (Edebé). “Quan penso que he arribat al meu llibre número 50 sento una gran alegria –comenta Manso–. És una festa, un regal. Em sento molt agraïda als lectors. A més, aquest llibre és especialment important per a mi. Volia parlar dels silencis de la Guerra Civil i de com viuen la infantesa els nens que duen implants coclears”.